Caterina taulaposada El que aquí publicaré és la meva herència culinària, receptes meves i d’altres que he anat refent a la meva mida. Aquest blog no té més intenció que intercanviar idees i formar part de qualque manera del món blogaire de la cuina, extensíssim i apassionant.

Pollastre al vi amb picornells i blaves

Publicat dia 18 octubre 2012 carn. General. Receptes salades

Whole kitchen en la seva Proposta Salada per al mes d’octubre ens convida a preparar un clàssic francès “Coq au Vin”

El post d’avui és un plat contundent però ben saborós, una variant del “Coq au vin” que proposava Wholekitchen. El “coq au vin és un aguiat de gall amb vi, verdures i xampinyons que s’incorporen quasi al final de la cocció. He canviat el gall per pollastre i aprofitant que ens trobam en temps de bolets he baratat els xampinyons per blaves i picornells.

Ahir vaig encetar la meva pròpia temporada de blaves pensant que el que trobaria em serviria per a la recepta. No som una entesa en la matèria, només reconec unes quantes varietats i sé d’alguns llocs on se’n solen fer. Gaudesc molt de cercar-ne i quan en trob pas molt de gust, és com obtenir un petit tresor amagat per la fullaraca de les alzines.

El que sé de la matèria ho dec als meus pares als quals acompany a cercar-ne sempre que puc. En general és amb ma mare amb qui hi vaig i ella, tan generosa com és, em sol assenyalar muntets de fulles sospitosos que amaguen una blava, una campanina, un picornell o un bolet verinós com el de la fotografia, pitjant per sortir a l’aire lliure. Ahir però, per primera vegada, em vaig aventurar a anar-hi sola. No feia comptes trobar-ne massa, em faltaven els ulls maternals i els darrers dies no ha plogut i la terra està seca. Vaig tenir sort i entre una cosa i l’altra vaig entrellucar mitja dotzena de blaves i un bon grapat de picornells, en tenia prou per al meu pollastre! de retruc vaig dur un platet de nesples que deixaré madurar a casa i ja veurem què en faig després.

Va ser una bona experiència, un matí caminant per la garriga aspirant la flaire humida dels arbres i la terra, trepitjant alzinars plens de vida que espeteguen arreu allà a on et giris.

Ingredients

2 cuixes de pollastre
175 gr xulla
2 pastanagues
2-3 porros
1 ceba
2 alls
2 fulles de llorer
250 ml vi negre
250 ml aigua
1 cullerada mantega
1 cullerada farina tipus maizena
1 grapada de picornells
6 blaves
oli, sal, pebre bo

Salpebrarem el pollastre. En una greixonera sofregirem la ceba tallada petita amb el llorer. Quan sigui transparent hi afegirem el porro tallat petit, després les pastanagues a rodanxes gruixades i acabarem amb la xulla tallada a trossos grossets i els alls picats. Ho deixarem a foc lent 10 minuts. Pujarem el foc i ho courem 5 minuts més sense deixar de remenar. Treurem el sofrit i en el mateix oli hi fregirem el pollastre fins que s’hagi daurat per tots els costats. El treurem i el posarem amb el sofrit. Si tenim molt de pollastre evitarem fregir-lo junt, millor per tandes per a què no es bulli i amolli massa aigua.

Abocarem el vi dins la greixonera i deixarem que redueixi una quarta part (uns 5 minuts). Passat aquest temps hi posarem el pollastre, les verdures i l’aigua i ho deixarem coure amb la greixonera tapada a foc lent uns 50 minuts. Salpebrarem.

Aprofitarem aquest temps per fer els bolets nets amb un paper de cuina humit o un drap banyat. Tallarem la base del capoll i en reservarem el tronc. Tallarem les blaves a trossos grossos i els picornells els deixarem sencers. En una paella amb un raig petit d’oli saltejarem els bolets i els troncs que tenguem. Salpebrarem.

En una tassa farem una pasteta fina amb la mantega i la farina. Reservarem.

Quan el pollastre sigui tou treurem la carn i les verdures de la greixonera i abocarem la pasteta de farina i mantega en el suc que ens resti. Ho deixarem coure 5 minuts anant alerta de què no s’aferri. Afegirem una miqueta d’aigua si ho creim necessari. Tornarem a abocar la carn i les verdures i hi afegirem els bolets. Ho deixarem coure 5 minuts més tot junt, cuidant que no s’aferri i ja ho tendrem a punt per dur a la taula.

A la recepta original es sofregeix amb mantega i oli però m’he estimat més usar la mantega només per fer la pasta que espesseix el brou al final. Ben segur que el gust varia molt però preferia no enriquir tant l’aguiat. Per altra part he evitat abocar l’oli que quedava a la greixonera quan he tret el pollastre a taula, tanmateix així i tot surt un plat ben saborós que vos recoman fervorosament.

També podeu substituir l’aigua per brou de pollastre.

 

Receptes similars: carn

Escaldums

Publicat dia 16 febrer 2017

  M’agrada publicar receptes tradicionals perquè pens que és una bona manera de fer-les viure, de donar-les pervivència en el temps. Sé que no aportaré massa amb aquesta però m’interessa que sigui aquí per a què pugui ajudar a qui…

Llegeix-ne més

Ensalada de llengua amb salseta de llimona

Publicat dia 22 setembre 2016

Després d’una llarga temporada sense publicar voldries encetar altra vegada amb una recepta espectacular, que justifiqui l’absència i el retorn. Però com que l’objectiu d’aquest blog no és aquest crec que és el moment de començar el curs amb un…

Llegeix-ne més

Receptes similars: General

Coca de jonquillo

Publicat dia 31 març 2017

No puc deixar d’associar el jonquillo a la meva infància. Ma mare ens en feia unes raoles boníssimes quan estava de temporada. Els meus germans i jo ens les acabàvem sense cap protesta. Res a veure amb els dies de…

Llegeix-ne més

Pastís Òpera

Publicat dia 7 març 2017

El Pastís Òpera és un pastís clàssic de la rebosteria francesa, l’autoria del qual s’atribueix a diversos pastissers de renom. El que sí sembla clar és que el seu nom fa honor a l’edifici de l’Òpera Garnier de París. Aquest…

Llegeix-ne més

Receptes similars: Receptes salades

Croquetes de sípia en la seva tinta

Publicat dia 24 març 2017

Per fer aquestes croquetes em vaig basar en una recepta d’Els fogons de la Bordeta perquè em va semblar una idea magnífica.  Ara és una bona època per a la sípia ja que ens trobam en plena temporada i en trobam…

Llegeix-ne més

Mousse de llenties beluga

Publicat dia 5 febrer 2017

La llentia beluga, anomenada així per la seva semblança amb el caviar, és la varietat més petita que es comercialitza d’aquesta llegum. Tot i les seves petites dimensions és la llentia amb  més proteïna d’origen vegetal.  Pel seu petit volum…

Llegeix-ne més

Comenta