Aixà com per les matances s’oferien figues seques i galletes de crema de coco, aquests eren les pastes habituals el dia de tondre les ovelles. La seva forma caracterÃstica les fa particulars tot i que no ho són els seus ingredients, molt habituals en la rebosteria mallorquina. Són molt senzilles i en surten un munt amb la mesura que aquà public. Supòs que per la seva austeritat i per la quantitat que en sortia era molt recurrent fer-ne per a qualsevol esdeveniment social.
Feia temps que anava al darrera d’elles perquè només n’havia fet de petita, a ca la padrina d’unes amigues. Recordava que tenia la mà quina a posta però no sabia ni la recepta ni a on podria trobar l’aparell. I va ser de manera casual, parlant amb les meva tia Antonina que en vaig saber més coses. Em va venir tan bé que ella mateixa tenia la mà quina en qüestió i la recepta! com podeu veure a la fotografia es tracta d’un instrument de capolar carn d’un temps. Per fer la forma acanalada s’hi ha de posar una petita peça amb una obertura dentada i només cal anar tallant la pasta a mesura que surt.
Tenia moltes ganes de fer-les i com que a Memòries d’una cuinera han proposat que féssim galletes, he vist l’oportunitat perfecta per recuperar aquesta antiga recepta. He fet la meitat de la mesura i me n’han sortit un centenar. Si la feis completa heu de saber que són 4 ous i 3 blancs per 1 kg de farina. Per ser més prà ctica només he posat un blanc d’ou quan he fet la meitat de tot. Segur que hi ha moltes versions, jo he fet la de la meva tia Antonina i li dedic les galletes amb tota la meva estimació.
Ingredients
500 gr farina
125 gr sucre
125 gr saïm
2 ous
1 blanc d’ou
1/2 tassa cafè d’oli
sucre en pols
canyella en pols
Encalentim el forn a 180ºC. En un ribell o un bol hi posam el saïm a temperatura ambient, l’oli, el sucre i els ous. Acabam de fondre el saïm amb les mans i ho mesclam tot de manera que ens quedi una crema fina i sense grums. Hi mesclam la farina tamisada per tandes fins que no s’aferri a les mans o a les parets del recipient.
Farem bolles grosses i anirem introduint la pasta a la mà quina. Tallarem les galletes segons la mida que més ens agradi i les posarem en una safata de forn prèviament folrada amb un silpat o amb paper vegetal. Les enfornarem 12-15 minuts, girant la palangana a la meitat del temps. Les deixarem refredar sobre una reixeta. Abans de servir-les vos recoman que les empolvoreu amb sucre en pols i una mica de canyella.
Nota: com que en surten moltes em semblen perfectes per a una festa o per a un à pat amb molta gent. Si no trobau la mà quina (crec que no serà difÃcil a qualsevol ferreteria) podeu emprar un tallador de pasta qualsevol i fer la recepta talment. No són molt dolces aixà que si sou molt llépols vos recoman que hi afegiu una mica de sucre.
ChulÃsima la máquina. Toda una joya. La verdad es que las galletas salen preciosas. Es una gozada cuando encuentras una cosa de este tipo en los armarios familiares.
SÃ, és cert Cósima, si la meva tia m’hagués regalat un anell no m’hauria fet tan contenta. Aquestes coses m’enamoren, segur que els que tenen debilitat pels estris de cuina m’entendran la mar de bé.
Quina grà cia que es facin amb una mà quina de carn i que bé que no es perdin les receptes de tota la vida!;)
MoltÃssimes grà cies per participar al memòries.
Ai… quina joia de mà quina!!!! A casa en tenim una, i l’aprofitam per fer el torró de xixona, però no he sentit a parlar mai d’aquest tipus de galletes… ja sé de què xerraré amb sa tia Bartomeva i sa padrina quan les vagi a veure!!!!!!
Les galletes han quedat molt guapes!!!!!
Salut!
Caterina, ja em dirà s si te n’han parlat. Potser elles les coneixen per un altre nom. És cert que puc emprar la mà quina pel torró de xixona, no en feia comptes però m’has donat una bona idea! enguany ja tenc els motllos preparats i faig comptes fer-ne! grà cies pel te comentari
avui ja puc anar a dormir tranquil·la! ja se una cosa més ;P moltÃssimes grà cie sper participar. petonets
Què maca la història que hi ha darrera d’aquestes galetes! M’agrada molt la forma que li dona la mà quina, molt original!
Ahir et vaig veure a “Uep, com anam?”, m´encanta la teva pà gina i aquestes galletetes les faré aquest mateix cap de setmana!!!
Enhorabona!
Grà cies Inma, esper que t’agradin i les tornis a fer altres vegdes. Salutacions i fins aviat!
La meva padrina en deia galetes arrissades i, a una de les seves llibretes diu “galetes que reten molt”.
És que reten una barbaritat, en surten una burrada! supòs que per això anava tan bé fer-ne per tondre o per festes. També els he sentit anomenar galletes de monja. En els convents, tan amatents a fer dolços, ben segur que hi devia haver aquestes mà quines
[…] É il mese in cui si tosano le pecore; in maiorchino questo lavoro si dice tondre da cui prendeno il nome dei biscotti maiorchini di antica tradizione che hanno appunto la stessa forma delle pecore appena tosate: le “galletes de tondre”! […]
[…] Es el mes en el cual se esquilan las ovejas; en mallorquÃn este trabajo se llama tondre de donde viene el nombre de unas galletas de antigua tradición que tienen la misma forma de las ovejas peladas: las “galletes de tondre” […]
Caterina m’has fet ben contenta. Tenim una mà quina de capolar amb aquesta llosa i fins ara no havia sentit a parlar d’aquestes galetes. Ja ho provaré amb el saïm de les matances. Enhorabona per la feina.
Hola. Fa molt que cercava a aquesta recepta i la vaig trobar fa un temps, però ara en tenc una variant una mica més dolça. La posaré aquà per si qualcú s’anima a provar les dues versions:
– 2 taces de saïm
Р1 ta̤a de sucre
– 1 copa d’anÃs
– 1 copa d’aigua
Р1/2 ta̤a de flam en pols
– farina normal, la que necessiti
Salut!
Moltes grà cies Toni. Aquest intercanvi de receptes m’agrada moltÃssim. He de provar de fer la teva versió. Quan tengui temps creu-me que la duré a terme. Empres la mateixa mà quina?
SÃ, és la mateixa mà quina, les meves padrines les feien servir per picar carn, però no tenia la peça que tu tens per fer-les. La vaig fer jo amb un petit brico i una monada, sa veritat és que queden molt bé!
És una bona solució, Toni. Ara ja no les fan a aquestes peces. Ho vaig demanar a la casa perquè hi havia hagut gent que, a través del blog, m’ho havia demanat i em digueren que ja no les fabricaven. Que la única cosa que podien fer era recórrer a ferreteries antigues que encara en tenguéssin o anar a un ferrer i que fes la peça en qüestió.
M’alegra que te n’hagis sortit, envia una foto quan puguis, a veure què tal les galletes. Grà cies pel teu comentari i per visitar el blog!!!
hola!!
una pregunta…. aquestes galletes no porten levadura o bicarbonat?
surten cruixents??
feliç 2017!!!!!
Hola Guillem, pel que fa al bicarbonat o al llevat, no, no en duen. Si el que cerques és que surtin cruixents el millor és que no en portin ja que l’agent leudant faria que sortissen esponjoses per l’efecte de l’aire. I sÃ, hi solen sortir cruixents. La mà quina fa que siguin primetes i ajuda a que ho siguin un poc més. De totes maneres val més que les guardis en una capsa hermètica una vegada que siguin fredes.
Feliç 2017 per a tu també i grà cies per visitar el blog!!!
mil gráceis!!!!!!
m’encanten les teves receptes antigues i mallorquines….
jo també soc mallorquÃ, però visc a Barcelona i m’encanta la cuina i la pastisseria!
Grà cies Guillem, esper publicar receptes del teu gust ben aviat. Passa-t’ho molt bé per Barcelona, és una gran ciutat. Jo hi vaig viure 7 anys i sempre sent que és la meva segona casa. Fins prest!