Caterina taulaposada El que aquí publicaré és la meva herència culinària, receptes meves i d’altres que he anat refent a la meva mida. Aquest blog no té més intenció que intercanviar idees i formar part de qualque manera del món blogaire de la cuina, extensíssim i apassionant.

Confitura de taronja i gingebre

Publicat dia 12 febrer 2013 conserves. General

Una de les meves fruites preferides és la taronja. Supòs que és una qüestió sentimental perquè a casa sempre n’hem tengut. El meu padrí matern tenia un tarongerar preciós i n’estava molt orgullós. Es sabia totes les varietats de taronges i a nosaltres ens divertia que ens les recitàs: navel, navelate, valencialate, guashintona, de la guixa, sanguines, mandarines, clementines… i n’hi havia moltes més que ara no em vénen al cap. Record que les venien a petita escala, a amics o a coneguts i en algunes ocasions vaig acompanyar a la padrina a pesar les bosses amb la romana per deixar-les preparades per quan venguessin a cercar-les.

Ara els tarongers són del meu tio Rafel i quan comencen a estar a punt sempre ens insisteix en què hi anem a collir-ne. Aquest diumenge en vàrem dur dues bosses enormes i vaig pensar que podria aprofitar per conservar-les. M’agrada molt fer confitura i em va molt bé per altres plats.

La confitura de taronja sol sortir una mica amargant i molta part de culpa la té la pell i la carn blanquinosa que hi queda. Si les pelam al viu ho evitarem en gran manera. És cert que du una mica més de feina i que es tuda un poc més de fruita però el resultat final val la pena.

Ingredients

1200 gr de taronges pelades i tallades al viu
600 gr de sucre
50 gr de gingebre
1 poma vermella

Pelarem les taronges al viu. Podeu veure com es fa aquí (encara que no fa falta pelar-les amb tanta tècnica). Quan tenguem el pes desitjat, les mesclarem en una olla amb el sucre, el gingebre ratllat i la poma ratllada amb la pell i sense els pinyols. Deixarem que maceri unes hores. Posarem l’olla al foc al mínim durant una hora aproximadament i anirem remenant de tant en tant. Aturarem el foc i deixarem que reposi fins a l’endemà o fins que hagi refredat del tot.

Tornarem a posar l’olla al foc al mínim, anant alerta que no s’aferri. Quan vegem que ha espessit prou i que el color de la taronja ha adquirit un to d’aram és que ja està a punt, però dependrà de com vos agradi la textura. Si trobau que ha de reposar una altra vegada haureu de repetir la mateixa operació.

Repartirem la confitura en pots esterilitzats. Deixarem que refredi del tot sense tapar-los. Per evitar que es faci malbé, posarem una capa d’esperit de farmàcia damunt la confitura i l’encendrem. Deixarem que cremi i després tancarem el pot tan fort com puguem. Els posarem a l’inrevés per a què es faci el buit i els hi tendrem tota la nit o un bon grapat d’hores. Després els podem etiquetar i posar la data. Aquesta conserva dura molt de temps. He après de ma mare el truc de l’esperit i a ella les confitures li duren més de dos anys en perfectes condicions. En obrir el pot haureu de treure la primera capa de confitura perquè te un gust amargant a causa de l’esperit.

 

Receptes similars: conserves

Carxofes en conserva

Publicat dia 29 abril 2016

La temporada de carxofes va arribant al seu final i és el millor moment per fer-ne en conserva. A més, estan a un preu irrisori. Aquestes que veis aquí les vaig comprar a 49 cèntims per kg en una botiga…

Llegeix-ne més

Brandada de bacallà amb confitura coenta de pebres i xips de remolatxa

Publicat dia 26 novembre 2014

Hi ha entrants que amb pocs ingredients i servits en petits recipients poden quedar com un aperitiu ben vistós. És el que em va passar amb aquesta brandada, és tan fàcil de fer que només cal acabar-la de vestir per…

Llegeix-ne més

Receptes similars: General

Coca de jonquillo

Publicat dia 31 març 2017

No puc deixar d’associar el jonquillo a la meva infància. Ma mare ens en feia unes raoles boníssimes quan estava de temporada. Els meus germans i jo ens les acabàvem sense cap protesta. Res a veure amb els dies de…

Llegeix-ne més

Pastís Òpera

Publicat dia 7 març 2017

El Pastís Òpera és un pastís clàssic de la rebosteria francesa, l’autoria del qual s’atribueix a diversos pastissers de renom. El que sí sembla clar és que el seu nom fa honor a l’edifici de l’Òpera Garnier de París. Aquest…

Llegeix-ne més

Comenta