Tarta de remolatxa
El nom d’aquesta tarta pot no ser molt atraient i pot resultar estrany que la remolatxa pugui ser l’ingredient principal d’unes postres. Però heu de deixar que vos sorprengui i no l’heu de témer.
Tenia moltes ganes de publicar aquest post i realment he tardat molt. Taulaposada és el fill d’aquest postre!!! Aquest estiu passat và rem anar quinze dies per Escòcia i entre moltes altres coses meravelloses, tastà rem una tarta similar en un petit restaurant italià d’Edimburg on s’hi menjava molt bé i on unificaven les dues cultures gastronòmiques. De tornada, cercant la recepta per internet, em vaig adonar de la gran quantitat de blogs que hi ha a la xarxa. I aixà va néixer el cuquet de tenir-ne un de propi. També he de dir que encara no he trobat la recepta perfecta però vos anim a provar aquesta.
Llegeix-ne mésArròs negre
La primera vegada que vaig menjar arròs negre va ser quan vivia a Barcelona. Allà és molt freqüent trobar-ne a les cartes i als menús dels restaurants. Les racions que es serveixen són ideals per a mi perquè en general no són massa grans. Segurament el tamany respon a raons d’estalvi però a mi ja m’anava bé perquè veure la gran estubada em treu les ganes de tastar-lo. Després de tres anys i mig a Mallorca no n’havia tornat a menjar. Tenia pensat fer-ne pel mes de l’arròs de la Recepta del 15, però finalment, per falta de temps, em vaig decantar per un arròs basmati amb pollastre especiat i mango.
Llegeix-ne mésLlom de lluç amb crema lleugera d’espà rrecs i gambetes
Aquest plat és fruit de la improvització i la casualitat més absoluta. Una conjunció de factors i productes a la gelera de casa i una mica d’idea, han fet que aquesta recepta es mereixés una entrada al blog. És molt lleugera i senzilla, ideal per a l’operació biquini de cada estiu.
Llegeix-ne mésTartaletes de xocolata i fraules
Ara que estam a un pas del cap de setmana ens permetrem un dolç. Des de fa un temps he anat provant diverses versions d’aquestes tartaletes i avui m’he decidit a publicar les darreres que he fet. Ara que les fraules estan en un bon moment és una llà stima no aprofitar-les. També he fet confitura i aviat la podreu veure per aquÃ.
Llegeix-ne més
BonÃtol en conserva
Tenia moltes ganes de publicar aquest post i he hagut d’esperar un mes bo per fer-ho. M’agrada fer aquesta conserva perquè el resultat final és molt satisfactori. Tot i que pot semblar que du molta feina no és gens complicada. Per altra part el preu d’aquest peix és bastant assequible i si comparam el que ens costa un pot de conserva artesana amb el cost i el que en treim d’un sol peix, val molt la pena.
Llegeix-ne més
Tarta tatin de patató, tomà tiga i formatge de cabra
El tÃtol d’aquesta recepta s’assembla més a un joc de vocalització que no a una altra cosa. Però el cert és que és una delÃcia que tant serveix d’entrant com de plat únic. Tot i que segueix unes quantes pautes és molt bona de fer.
Amb aquesta recepta particip en el concurs del 1r aniversari del blog Terecetario, on la única cosa que es demanava és que aparegués alguna lletra “T”. Condició que en aquest cas es compleix i molt i ja que és aixà aprofit l’avinentesa del concurs!
Llegeix-ne més
Hamburgueses de lluç amb crema d’albergÃnia i romanÃ
Reconec que la primera vegada que vaig veure hamburgueses de peix vaig arrufar el nas. A mi el peix m’encanta, m’agrada moltÃssim més que la carn però com més senzill es cuina i com menys es manipula millor. Vaig vèncer reticències i em vaig animar a fer-ne i la veritat és que m’han agradat molt. Les vaig acompanyar amb una crema que em va sortir en un moment, aprofitant unes albergÃnies torrades.
Llegeix-ne més
Carquinyolis de nous i ametlles
Aquesta és la primera vegada amb la vida que faig carquinyolis. M’ha motivat la proposta de Memòries d’una cuinera i com que no vaig participar les dues darreres vegades he pensat que en provaria de fer. Són tan fà cils que en un moment els tens a la taula. Ja veureu com val la pena posar-s’hi.
Llegeix-ne mésGalletes de mostassa
Què fas un diumenge d’excursió frustrat per la pluja? ja estava a punt de sortir amb la motxilla a l’esquena quan una brusca intensa va abocar totes les meves expectatives al fracà s. I com que la negror que venia de les muntanyes no augurava una pluja passatgera vaig pensar que estaria bé passar el temps fent alguna cosa bona.
Fa uns quants anys em regalaren un llibre de cuina sobre herbes aromà tiques i una de les receptes que més em va cridar l’atenció eren aquestes galletes. No tenia els ingredients exactes però vaig fer les variacions oportunes amb el que tenia a casa. I bé, la pluja porta moltes coses bones i una d’elles va ser aquesta. AvÃs que són un vici i que si a més, les acompanyau d’un bon formatge, estau perduts… tenen un gustet especial que enganxa!!!
Ingredients (24 unitats aproximadament)
1 i 1/2 tassa de farina integral
1/2 tassa de farina de civada
1 tassa de flocs de civada
2 cullerades de sucre glas
2 culleretes de llevat en pols tipus canari
2 cullerades de romanà o farigola
1 cullerada de sà lvia trossejada
120 gr mantega a daus
5 cullerades de llet sencera o semi desnatada
3 cullerades de mostassa de Dijon
1 cullereta de sal
pebre bo mòlt al gust
sèsam
Encalentim el forn a 200ºC. En un bol mesclam la farina tamisada amb els flocs de civada, el sucre, el llevat, les herbes, la sal i el pebre bo. Afegim la mantega i mesclam bé amb les mans fins que ens quedi com a miques fines.
En un bol a part mesclam la llet amb la mostassa i ho dissolem amb unes varetes manuals. Ho abocam sobre la farina i pastam fins que tenguem una massa blana que no s’aferri a les mans. Corregim amb una mica de farina o amb una mica de llet per a obtenir la consistència correcta.
Estenem la pasta sobre una superfÃcie neta i lleugerament enfarinada fins que tenguem una capa fina. Amb un talla pastes farem la forma de les galletes i les posarem en una safata coberta amb paper de forn, a una certa distà ncia una de l’altra. Aprofitarem els retalls tornant a pastar la massa fins que l’acabem. Punxam les galletes amb una forqueta i hi espolvorejam el sèsam per damunt (millor si el pitjam una miqueta amb el dit perquè sinó no s’adhereixen)
Enfornam les galletes uns 12 minuts o fins que vegem que estan daurades. Les traurem i deixarem refredar sobre una reixa. Quan siguin ben fredes les podem guardar en un recipient hermètic.
font: Cocinar con hierbas, edimat libros
Llegeix-ne mésArròs basmati amb pollastre especiat i mango
L’arròs, per a mi, és més un acompanyament que l’ingredient principal d’un plat. La Recepta del 15 daquest mes proposava aquest cereal com a centre de la recepta i havia de fer alguna cosa. La qüestió és que no som gens arrossera i com que no em ve de gust menjar-ne mai ho tenia malament. Aixà és que finalment ha sortit aquest plat que m’ha vengut al cap mentre pensava en una altra cosa. No és molt elaborat i he quedat amb les ganes de fer arròs negre, però ho deixaré per una altra vegada i si em surt bé publicaré el resultat.
Ingredients (2-3 persones)
1 pitera i mitja de pollastre picada
2 tasses d’arròs basmati
1/2 mango
1 grapada d’ametlles torrades
llimona, sal, pebre bo
2 cullerades de cúrcuma (només per a l’arròs)
comÃ, canyella, curri, clau, gingebre, pebre bord
Posam les piteres en un bol i les mesclam amb un raig de llimona, sal, pebre bo i les espècies al nostre gust. Reservam.
Rentam l’arròs un parell de vegades i el bullim amb la cúrcuma. Colam i reservam.
Tallam el mango a daus petitons.
En una paella saltejam les piteres amb un raig d’oli i les anam desfent amb una cullera de fusta per a què no ens quedin pilots de carn. Afegim les ametlles una mica picades en el darrer moment. Ho retiram i saltejam l’arròs lleugerament. Ho servirem calent acompanyat del mango.
