Macarrons gegants farcits
Aquesta és la primera recepta de pasta de taulaposada. No acostum a menjar-ne sovint i sempre sol ser al pesto. Fa poc que tenc una màquina per fer-ne de casolana i estic amb les primeres proves. Vull publicar els resultats perquè hi ha molta diferència amb la que es pot trobar al mercat. Quan estigui totalment satisfeta amb algun plat el podreu veure per aquí.
Llegeix-ne mésPastís de pastanaga
Aquest darrer estiu vàrem visitar Escòcia, un país meravellós que recoman de manera entusiasta. El britànics posen especial atenció a l’hora de prendre el te o de berenar i tenen una varietat de dolços que fa que sigui un plaer asseure’s a la taula. No era gens fàcil per a mi vèncer la temptació. En vaig tastar de boníssims i un dels que més em va agradar va ser un pastís semblant a aquest. En tornar vaig cercar la recepta que més s’hi acostàs i que he anat modificant fins que ha quedat així.
Llegeix-ne mésPollastre rostit amb herbes i mel
El pollastre deu ser la carn que més consumesc. A moltes de les meves receptes habituals n’hi ha. Em sap greu ser repetitiva i d’ençà que tenc el blog intent se rmés creativa i no tenir-lo tan present. El problema és que a mi, la carn, en general, no em fascina. Em cans de menjar-ne i no m’agrada que sigui dura ni haver-la de tenir massa temps a la boca. Per això, el pollastre és el que més em va.
Aquesta recepta és facilíssima de fer i va bé quan tens herbes a casa i no saps com les has d’aprofitar. Evidentment són orientatives i van a gust.
Llegeix-ne mésPicada de vedella a l’estil de Jamie Oliver
En Jamie Oliver és un cuiner de referència per a mi. Ja sé que a molta gent no li agrada perquè el troba poc acurat, ho toca tot amb les mans i és una mica groller en ocasions. Però m’agrada molt veure’l a la cuina. Fa que tot sembli molt fàcil de fer i la manera com explica tot el que envolta el món de la gastronomia és molt didàctica . A més a més, ha fet molta feina per a què a Gran Bretanya canviïn la concepció que tenen de l’alimentació, sobretot a les escoles per a què els infants aprenguin a menjar bé i sa. I per a mi, aquest fet, és un valor afegit.
Llegeix-ne més
Licor de mandarina
La taronja és una de les meves fruites preferides. Tenc la fortuna de poder-ne gaudir de casa i es nota molt la diferència amb les que trobes a les grans superfícies. Sort de la taronja, perquè durant l’hivern el món de la fruita és ben magre. L’altre dia anàrem a collir-ne a casa del meu tio i el mandariner anava carregat.
Llegeix-ne més
Parmentier amb ceba caramelitzada
El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones.
Llegeix-ne més
Ensalada de taronja i bacallà
Avui toca viatjar a l’Al-Andalus i com que el paladar és un òrgan perfecte per a transportar-nos, emprendrem el camí amb aquesta amanida. Una amanida que forma part del llibre “Recetas con historia i que ja havia mencionat en el post dels Bucellatum. No he estat estricta amb els ingredients que es mencionen i he fet les meves pròpies aportacions. Crec que una de les bases de la cuina és aprofitar el que tens a la gelera i tenia una rúcula boníssima que no podia deixar tudar. I com que l’esperit original no s’hi ha vist gens afectat pens que ha quedat bé i tot.
Llegeix-ne mésCarxofes farcides de peix
És evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets. Jo vaig emprar panga per fer aquestes. Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.
Bolletes clivellades de xocolata
Aquest estiu cercava un recepta de galletes que pogués fer amb els meus nebots. Per qualque bloc vaig trobar aquestes i em va semblar que eren una mica el que volia. Sobretot per l’hora de fer la forma, on els nins hi poden intervenir més. Em sap greu no poder dir el nom del blog perquè no tenc cap intenció d’atribuir-me la recepta però ja no record quin era. N’he vistes de semblants, es veu que en un moment donat varen tenir molta acceptació. La moda també existeix en la cuina!!!
Vos recoman que les tasteu, mmm… semblen mossegadetes de coca. M’agrada la consistència i la textura que tenen en el paladar. Només heu d’anar alerta a no coure-les massa perquè llavors són seques i perden tota la gràcia. És millor que de no tenguin una crosta cruixent però que siguin meloses per dins. Ja veureu com no vos defraudaran.
Ingredients
50 gr mantega
100 gr sucre morè
2 ous
1 cullereta d’essència de vainilla
250 gr xocolata de cobertura
210 gr farina
1/2 cullereta de llevadura en pols
1/4 cullereta de sal
sucre glas per arrebossar
Primer de tot fonem la xocolata amb la mantega en el microones o al bany maria. En un bol gran batem el sucre amb els ous i l’essència de vainilla. Batem enèrgicament fins que estigui escumós i hi afegim la xocolata. Quan ho tenguem a punt hi sumam la farina, que haurem tamisat en un bol a part amb la llevadura i la sal. Ho remenam bé fins que estigui. Ho tapam amb paper film i deixam la massa a la gelera una hora com a mínim.
Passat aquest temps, encalentim el forn a 170ºC. Amb l’ajuda d’una cullera agafam porcions de la pasta i feim bolles amb les mans. Procurau que vos surtin iguals per l’hora de coure-les. Les arrebossam en el sucre glas i les col·locam, amb una certa distància, en una palangana a la qual hi haurem posat paper de forn o un silpat. Les enfornam durant 10-12 minuts o fins que vegem que comencen a clivellar-se. Aquest és el punt que heu de tenir en compte. Jo m’estim més posar l’alarma del rellotge abans del que toca per poder anar vigilant. Si esperau massa s’assecaran i no tendran la mateixa gràcia.
En treure-les, deixau que refredin sobre una reixa i guardau-les en un recipient hermètic quan siguin ben fredes. Amb aquestes quantitats me’n sortiren 35.
Bucellatum o galletes salades de l’antiga Roma
Diumenge passat n’Antònia, la meva sogra, em va regalar el llibre Recetas con historia de n’Ángeles Díaz Simón. Em va fer moltíssima il·lusió pel detall i també perquè la recuperació dels receptaris tradicionals i històrics és una part que m’interessa molt. És un volum que val molt la pena i que recoman des d’aquí. Hi ha molts plats que m’han cridat l’atenció i que ben segur faré. De moment he començat amb una molt facileta, unes galletes que menjaven els soldats romans en temps de campanya, cuites sobre les brases i que acompanyaven amb llenties i cebes.
He fet la meva pròpia versió en un exercici de regressió. He vist els soldats romans en terres mallorquines, preparant-se per fer bucellatum en un moment de descans. Segur que una de les herbes que més trobarien pel camp seria fonoll. I tamb hi posarien un bon oli verge i un blat com cal… i no hi ha com tenir els ingredients a casa! Tenia blat de xeixa i herbes fresques que mon pare m’havia collit. A la recepta original duen olives negres però jo no n’hi he posat. Són molt fàcils i ràpides de fer perquè són sense llevadura i no necessiten tovar. Si decidiu que en duguin, deixau-les reposar mitja hora com a mínim.
Ingredients
2 tasses estàndards de farina de blat de xeixa
2 cullerades d’oli verge
150 ml aigua tèbia
1 cullerada sèsam
1/2 cullereta de sal
fonoll, farigola, sàlvia, herbassana
Encalentim el forn a 250 ºC. En un bol mesclam la farina tamisada amb les herbes, el sèsam, la sal i l’oli. Ho mesclam i anam incorporant l’aigua. Ho pastam fins que vegem que la pasta no s’aferra a les mans. Enfarinolam una superfície plana i aprimam la massa amb un corró. Amb un tassó o un motllo feim la forma de les galletes i les posam sobre una palangana coberta amb paper de forn o amb un silpat. Enfornam durant 10-15 minuts o fins que ja estiguin daurades. Les treim i deixam que refredin sobre una reixa.
No pos quantitats de les herbes perquè ho he fet a ull. Vos aconsell que en poseu unes quantes perquè és agradable trobar diferents sabors en una mateixa galleta. Amb aquests ingredients me n’han sortit unes 26 amb un motlle de 5’5 cm de diàmetre.
Llegeix-ne més