Caterina
taulaposada
El que aquà publicaré és la meva herència culinà ria, receptes meves i d’altres que he anat refent a la meva mida. Aquest blog no té més intenció que intercanviar idees i formar part de qualque manera del món blogaire de la cuina, extensÃssim i apassionant.
Feia molt de temps que no participava en el Memòries d’una cuinera. Aquest mes el dediquen als panellets i he tengut temps de planejar-ho i fer una recepta nova. A casa meva no n’hem fet mai i no tenc cap recepta familiar de la qual partir, aixà que he fet una recerca per la xarxa i al final m’he fet la meva pròpia. Hi ha gent que a la base d’ametlla hi afegeix patata o moniato i altra gent els fa sÃmplement amb ametlla i sucre i després els arrebossa amb fruits secs com els pinyons. Vaig provar les dues maneres i els que varen tenir més èxit varen ser els de coco. Tanmateix com que es parteix de la mateixa base em pens que és millor fer-ne de diferents. Una palangana de panellets variats és més agradable a la vista i al paladar. Són molt senzills de fer i val la pena posar-s’hi. (more…)
Llegeix-ne més
Sortir d’excursió en temps de blaves és un doble plaer per a mi perquè puc gaudir a l’hora de dues coses que m’agraden molt: els bolets i caminar per la muntanya. Aquest passat diumenge và rem fer una sortida preciosa que transcorria durant molt de temps per dins un alzinar. Era impossible no trobar el camà ple de bolets, la majoria verinosos. I clar, les blaves feien la seva aparició de tant en tant i no poguérem estar sense collir-les. La pena és que no anà vem preparats i les haguérem de posar dins una bossa. Al final del camà moltes d’elles estaven fetes a bocins. I com que hagués estat un delicte no fer-les servir vaig pensar en unes croquetes. També és la primera vegada que utilitz el panko per arrebossar. Ara entenc per què té tant d’èxit. Entre fer les fotos i tot plegat ja feia estona que les havia fetes quan me les vaig menjar i encara eren ben cruixents. (more…)
Llegeix-ne més
Fa poc va venir la famÃlia a dinar i vaig pensar en algunes receptes de Sweet & Sour, un dels meus blogs de referència. De dues receptes seves en vaig fer una, i la vaig adaptar una mica. En elles havia fet servir figues, una fruita que m’agrada molt i que encara podia trobar a bon preu en el mercat.
En el meu cas va questa mousse va ser un dels entrants però la podeu fer servir com a postre, si hi afegiu una cullerada de sucre més. (more…)
Llegeix-ne més
Si hi ha una recepta que estim per damunt de totes les que he fet és aquesta coca ensaïmada que vaig aprendre de la meva padrina Antònia. La vaig fer amb ella unes quantes vegades i en una de les quals vaig apuntar els ingredients. És una coca que du feineta i dedicació i per aquest motiu la padrina no la feia sovint, només quan venien les ties de França o s’acostaven les festes. Les ties i els cosins francesos es menjaven el seu bocà amb deliri i demanaven la recepta a la padrina entre mossegada i mossegada. I ella la donava amb el clar convenciment de què tanmateix no la farien mai. I no anava errada. (more…)
Llegeix-ne més
Les croquetes més famoses d’Orient prenen avui protagonisme al blog. Aquestes boles cruixents es solen fer de cigrons o de faves però aquà les presentam cambinades amb pèsols pelats, que li donen color al resultat final. En general es combinen amb salsa de iogurt però com que ja n’he fet altres vegades per taulaposada, he pensat en acompanyar-les amb una salsa de pebres ben especial, la salsa muhammara, una salsa d’origen siri, un punt picant i amb molt de contrast. (more…)
Llegeix-ne més
L’entrada d’avui m’agrada per la seva versatilitat. Es poden fer multitud de combinacions amb el farcit i amb la pasta, depenent de les verdures de temporada, per exemple, o també fer variacions dolces. Les galettes són ideals com a entrant i per a un dia que es fa un buffet, una festa o per endur-se’n a la platja. Aquestes de la fotografia les vaig fer ja fa temps, hauria estat bé publicar-ne amb els fruits de la tardor que ja començam a trobar al mercat, com la carabassa o els bolets però per no esperar més aquà les teniu. (more…)
Llegeix-ne més
Tot i la gran quantitat de propòsits que em faig, al final acab deixant les publicacions del blog en stand by. Feia tant de temps que estava desconnectada del món blocaire que no sabia si me’n recordaria, de publicar receptes… però sà que m’ha anat bé i estic tan contenta de tornar que no me’n puc avenir. No vull prometre regularitat perquè no sé de quina manera ho faré, la única cosa que esper és no perdre les ganes de publicar alguna recepta per aquÃ.
Com que ara és temps de prunes i en trobam de bonÃssimes al mercat és un bon moment per aprofitar-les. Si voleu alguna idea del què en podeu fer en trobareu al blog i també tastar la recepta d’avui. No és gens complicada i el resultat us satisfarà amb seguretat. Aquà us la deix, ja em contareu. Jo vaig emprar diferent tipus de prunes, unes eren més carnoses i les altres donaren color i gust. (more…)
Llegeix-ne més
El blondie o brownie de xocolata blanca es fa en un pispà s. És fà cil i senzill, mentre s’encalenteix el forn el prepares i després es cou en 15-20 minuts. I tant aquest com el brownie me’ls sé de memòria de tantes vegades com els he fet. No som molt apasionada de les postres excessivament dolces i no em solc decantar tant per ell. He de dir, tanmateix, que la combinació em va sorprendre gratament. L’acidesa dels gerds i el blondie amb els cacahuets contrastaven, per mi, a la perfecció. Fa unes quantes entrades enrera vaig publicar el brownie amb mousse de taronja que havia fet per a la calçotada familiar. Aquest d’avui era l’altre que l’acompanyava. (more…)
Llegeix-ne més
La meva tia Martina Corameta és una enciclopèdia de cuina. Des de ben petita va començar a fer feina a la cuina de la possessió de Vinagrella i sempre ha estat una cuinera meravellosa. Va ser ella qui em va donar aquesta recepta, una à nnera que es servia a casa de senyors i que és un autèntic plaer per al paladar. (more…)
Llegeix-ne més
Vaig trobar el pastÃs chifon en un llibre de receptes de xocolata. Un manual amb les mesures en tasses i cullerades que sovint em dóna problemes per encertar a la primera però on hi trob bones idees. Una d’elles és la publicació d’avui. L’havia fet dues vegades sense haver pogut fer les  fotografies, però com que diuen que a la tercera va la vençuda, aquà el teniu. La base es fa amb nous del Brasil, ideal per a aquelles persones que no toleren el gluten. La seva textura cruixent contrasta amb el farcit, una espècie de mousse de xocolata que resulta addictiva. (more…)
Llegeix-ne més
