El post d’avui és un plat contundent però ben saborós, una variant del “Coq au vin” que proposava Wholekitchen. El “coq au vin és un aguiat de gall amb vi, verdures i xampinyons que s’incorporen quasi al final de la cocció. He canviat el gall per pollastre i aprofitant que ens trobam en temps de bolets he baratat els xampinyons per blaves i picornells.
Ahir vaig encetar la meva pròpia temporada de blaves pensant que el que trobaria em serviria per a la recepta. No som una entesa en la matèria, només reconec unes quantes varietats i sé d’alguns llocs on se’n solen fer. Gaudesc molt de cercar-ne i quan en trob pas molt de gust, és com obtenir un petit tresor amagat per la fullaraca de les alzines.
El que sé de la matèria ho dec als meus pares als quals acompany a cercar-ne sempre que puc. En general és amb ma mare amb qui hi vaig i ella, tan generosa com és, em sol assenyalar muntets de fulles sospitosos que amaguen una blava, una campanina, un picornell o un bolet verinós com el de la fotografia, pitjant per sortir a l’aire lliure. Ahir però, per primera vegada, em vaig aventurar a anar-hi sola. No feia comptes trobar-ne massa, em faltaven els ulls maternals i els darrers dies no ha plogut i la terra està seca. Vaig tenir sort i entre una cosa i l’altra vaig entrellucar mitja dotzena de blaves i un bon grapat de picornells, en tenia prou per al meu pollastre! de retruc vaig dur un platet de nesples que deixaré madurar a casa i ja veurem què en faig després.
Va ser una bona experiència, un matí caminant per la garriga aspirant la flaire humida dels arbres i la terra, trepitjant alzinars plens de vida que espeteguen arreu allà a on et giris.
Ingredients
2 cuixes de pollastre
175 gr xulla
2 pastanagues
2-3 porros
1 ceba
2 alls
2 fulles de llorer
250 ml vi negre
250 ml aigua
1 cullerada mantega
1 cullerada farina tipus maizena
1 grapada de picornells
6 blaves
oli, sal, pebre bo
Salpebrarem el pollastre. En una greixonera sofregirem la ceba tallada petita amb el llorer. Quan sigui transparent hi afegirem el porro tallat petit, després les pastanagues a rodanxes gruixades i acabarem amb la xulla tallada a trossos grossets i els alls picats. Ho deixarem a foc lent 10 minuts. Pujarem el foc i ho courem 5 minuts més sense deixar de remenar. Treurem el sofrit i en el mateix oli hi fregirem el pollastre fins que s’hagi daurat per tots els costats. El treurem i el posarem amb el sofrit. Si tenim molt de pollastre evitarem fregir-lo junt, millor per tandes per a què no es bulli i amolli massa aigua.
Abocarem el vi dins la greixonera i deixarem que redueixi una quarta part (uns 5 minuts). Passat aquest temps hi posarem el pollastre, les verdures i l’aigua i ho deixarem coure amb la greixonera tapada a foc lent uns 50 minuts. Salpebrarem.
Aprofitarem aquest temps per fer els bolets nets amb un paper de cuina humit o un drap banyat. Tallarem la base del capoll i en reservarem el tronc. Tallarem les blaves a trossos grossos i els picornells els deixarem sencers. En una paella amb un raig petit d’oli saltejarem els bolets i els troncs que tenguem. Salpebrarem.
En una tassa farem una pasteta fina amb la mantega i la farina. Reservarem.
Quan el pollastre sigui tou treurem la carn i les verdures de la greixonera i abocarem la pasteta de farina i mantega en el suc que ens resti. Ho deixarem coure 5 minuts anant alerta de què no s’aferri. Afegirem una miqueta d’aigua si ho creim necessari. Tornarem a abocar la carn i les verdures i hi afegirem els bolets. Ho deixarem coure 5 minuts més tot junt, cuidant que no s’aferri i ja ho tendrem a punt per dur a la taula.
A la recepta original es sofregeix amb mantega i oli però m’he estimat més usar la mantega només per fer la pasta que espesseix el brou al final. Ben segur que el gust varia molt però preferia no enriquir tant l’aguiat. Per altra part he evitat abocar l’oli que quedava a la greixonera quan he tret el pollastre a taula, tanmateix així i tot surt un plat ben saborós que vos recoman fervorosament.
També podeu substituir l’aigua per brou de pollastre.
