Coca de jonquillo
No puc deixar d’associar el jonquillo a la meva infància. Ma mare ens en feia unes raoles boníssimes quan estava de temporada. Els meus germans i jo ens les acabàvem sense cap protesta. Res a veure amb els dies de cuinat! la única pega d’aquest peixet eren els ulls, els crec crec que feien quan els rosegaves m’escarrufava molt, cosa que encara em passa. No he provat de fer mai les raoles de ma mare però sí que m’he atrevit a cuinar aquesta coca. L’any passat en vaig tastar una de semblant i la vaig trobar mel. I ara, que està de temporada, me la va tornar a recomanar na Xisca, la peixatera del meu poble, que sap dur el negoci de meravella i aconsella molt bé a la clientela. (more…)
Llegeix-ne mésCroquetes de sípia en la seva tinta
Per fer aquestes croquetes em vaig basar en una recepta d’Els fogons de la Bordeta perquè em va semblar una idea magnífica. Ara és una bona època per a la sípia ja que ens trobam en plena temporada i en trobam magnífics exemplars al mercat.
Les croquetes casolanes solen ser un encert que et poden treure de diferents fregats, des d’uns entrants a un sopar improvisat. En aquestes hi vaig afegir un fetge de rap que li donà més gust de mar, igual que la melsa de la sípia. Si trobau que la bossa de tinta és petita serà millor que n’hi afegiu una mica més. (more…)
Llegeix-ne mésPastís Òpera
El Pastís Òpera és un pastís clàssic de la rebosteria francesa, l’autoria del qual s’atribueix a diversos pastissers de renom. El que sí sembla clar és que el seu nom fa honor a l’edifici de l’Òpera Garnier de París. Aquest pastís té forma quadrada i es compon per fines capes de bescuit gioconda (bescuit esponjós d’ametla) crema de mantega al cafè, crema de xocolata i xarop de cafè. Es sol acabar amb una capa de geleé de xocolata, cosa que no he fet jo però que podeu fer mirant la recepta de la geleé punxant aquí. (more…)
Llegeix-ne mésEscaldums
M’agrada publicar receptes tradicionals perquè pens que és una bona manera de fer-les viure, de donar-les pervivència en el temps. Sé que no aportaré massa amb aquesta però m’interessa que sigui aquí per a què pugui ajudar a qui decideixi fer-ne. Els escaldums no són gens dificultosos però sí que tenen el seu procés i, per això, no és un plat que es faci cada dia. Ara que fa fred vénen molt de gust els escaldums, s’agraeix molt un platet ben calent a taula. La recepta que public és la que he après a fer de ma mare, amb pollastre, costella de porc i pilotes però també els podeu fer amb indiot o només de pilotes. Siguin com siguin i amb les herbetes adequades, és una recepta deliciosa que voldreu fer un dia que tengueu temps. Les herbes dels escaldums són, sobretot, el moraduix, el llorer i la farigola. Jo pos tarongí a les pilotes perquè m’agrada el punt cítric que dóna i també perquè en tenc de sembrat a casa.
Que no us enganin les imatges, la quantitat dels ingredients és per a unes 10 persones, el que passa és que per a les fotos vaig fer una part dins la greixonera que aquí veis i la resta en un calderó més gran. (more…)
Llegeix-ne mésMousse de llenties beluga
La llentia beluga, anomenada així per la seva semblança amb el caviar, és la varietat més petita que es comercialitza d’aquesta llegum. Tot i les seves petites dimensions és la llentia amb més proteïna d’origen vegetal. Pel seu petit volum no fa falta que es posin en remull, en poc temps són cuites i no tenen clovella. Es poden emprar en tot tipus de receptes, el seu sabor i color faran que les vostres receptes de sempre tornin un punt més originals.
Els que em llegiu habitualment sabeu que no som amant de les llegums, però he de reconèixer que aquesta té un espai al meu rebost. Avui la vos duc en forma de mousse o paté, ideal per acompanyar uns crostons a l’all o unes galetes salades en un aperitiu. (more…)
Llegeix-ne mésCrema de bròquil i cigrons i bon 2017!!!
Aquests dies tan freds reclamen plats de cullera, plats calents i fumejants que ens faci més fàcil soportar les temperatures baixes. La recepta d’avui és una crema lleugera però bastant completa. Si algú de vosaltres fa una dieta vegana basta que substitueixi la llet per una crema vegetal. Jo l’he acompanyada amb una salsa de iogurt al curri per donar-li més sabor i contrast. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a dues persones. (more…)
Llegeix-ne mésEl menú per acomiadar el 2016 ja és aquí
Les persones interessades en acomiadar l’any amb aquest menú, es poden posar en contacte amb mi a través de la web o per missatge privat de facebook. Bones festes de Nadal!!!
Llegeix-ne mésEnsalada de llengua amb salseta de llimona
Després d’una llarga temporada sense publicar voldries encetar altra vegada amb una recepta espectacular, que justifiqui l’absència i el retorn. Però com que l’objectiu d’aquest blog no és aquest crec que és el moment de començar el curs amb un plat senzill i saborós. Un plat on la base és la llengua de porc, una peça de carn que a Mallorca quasi sempre es cuina amb salsa i tàperes i a la que he volgut donar un altre ús igualment vàlid. Tot i que aquí és de porc us recoman la de vedella, si la triau pensau que haurà de coure més temps per ser més grossa. (more…)
Llegeix-ne mésAquest cap de setmana tenim cita doble: Clastra dels Encants a Alaró i Tapes amb tàperes a Llubí.
Aquest dissabre dia 11 taulaposada té una cita doble. Com cada any participaré a la fir aamb més encant de Mallorca: La Clastra dels Encants d’Alaró, que es fa al barri de los Damunts Una cita que no vos podeu perdre on hi trobareu música en directe, artesania, gastronomia i objectes de segona mà i a més a ,és, un bon ambient inigualable.
I a Llubí, el meu poble, es fa la primera edició de “Tapes amb tàperes” per tal d’incentivar la gastronomia local a través del fruit estrella del poble, la tàpera. Tots els bars i els forns hi participen el·laborant tres tapes, alguna de les quals ha de ser amb tàperes. La meva aportació la trobareu al Pub Sis Caires. Segur que serà un èxit de participació i que en vendran moltes edicions més.
Carxofes en conserva
La temporada de carxofes va arribant al seu final i és el millor moment per fer-ne en conserva. A més, estan a un preu irrisori. Aquestes que veis aquí les vaig comprar a 49 cèntims per kg en una botiga on venen directament sense passar per intermediaris. Tant com m’agraden i en aquestes condicions no m’ho podia pensar gaire.
Hi ha gent que conserva les carxofes posant la mateixa mesura d’oli que de vinagre però a mi el vinagre no m’apassiona massa i les preferesc així, que és com les fa la meva parella a qui he copiat la recepta. Per evitar l’excés d’oli, posau-les un moment sobre un paper de cuina i ja està.
A alguns pots hi vaig posar un bocí de pebre coent i a altres no, dependrà del vostre gust. També podeu canviar i posar-hi espècies o altres herbes. (more…)
Llegeix-ne més