Conservar una fruita o una verdura durant molt de temps no deixa de tenir la seva part de màgia. Una bona confitura pot durar bé un any o dos sense que es malmeti gens el seu sabor. A mi m’agrada més fer-ne que menjar-me-la i trob que és un gran aliat en el rebost per a qualsevol ocasió. Acompanyant unes postres o en una tapa improvisada pot ser el punt que clogui la mossegada. Tot i ser més freqüents les de fruita, hi ha verdures que accepten molt bé aquest tipus de tècnica. La que veis avui és molt sorprenent, m’ha agradat molt com ha quedat. Amb unes torrades acompanyant un formatge és una delícia.

Ingredients

1 kg d’albergínies
1/2 kg de sucre
el suc d’una llimona petita
1/2 vaina de vainilla
1/2 branca de canyella
125 ml d’aigua
sal

Pelarem les albergínies i les tallarem a daus grossos. Les deixarem en un recipient amb aigua i sal uns 30 minuts. Les colarem estrenyent-les amb les mans.

Obrirem la vaina de vainilla de dalt a baix i treurem les llavors amb un ganivet. En una olla encalentirem a poc foc el sucre, el suc de llimona, la canyella, la vaina de vainilla i les llavors fins que tenguem un almíbar. Hi posarem les albergínies. Deixarem que cogui lentament, remenant freqüentment fins que s’hagi begut l’almíbar. Aturarem el foc i la reservarem fins a l’endemà.

Treurem la vaina i la branca de canyella i capolarem el conjunt amb el túrmix. Durem la confitura al foc i remenarem constantment per a què no s’aferri. Quan vegem que ja té prou consitència la retirarem i la posarem en pots ben nets intentant que no quedin bimbolles d’aire. Quan hagi refredat els taparem ben fort i els deixarem de cap per avall un bon grapat d’hores per a què es faci el buit. Els guardarem en un lloc fosc i airejat fins que tengueu ocasió de menjar-ne. Els pots començats s’han de guardar a la gelera.

Font: “Repostería Balear” de na Caty Juan de Corral, regal del meu bon amic Rafel de Campanet.