Enguany la llimonera va carregada, les branques pengen esmorteïdes pel pes dels fruits i és una llàstima no aprofitar-los per a alguna cosa. La meva tia Antonina m’havia parlat de la confitura que feia i vaig pensar que el ginebró li podria donar un matís especial. I la veritat és que sí, que en sents el punt, com si menjasses confitura de pomada. Si no n’hi voleu posar, tanmateix, tendreu una confitura de llimona ben bona.
Com veureu, l’elaboració és més lenta però val la pena el resultat final. No faceu com jo, que vaig fer la primera cocció a la nit i vaig quedar dormida. En despertar, després de 5 hores, la casa estava plena de fum i a l’olla hi havia una massa dura, negra i brillant semblant al petroli. Li hauria d’haver fet una fotografia i enviar-la als desastres que publica a vegades El Comidista. En aquell moment, però, no estava per fotos, tanta sort que no ens va passar res greu, només una olla insalvable i una olor de cremat que va estar uns dies a desaparèixer.
Amb aquestes quantitats en sortiren 2 pots mitjancers i un de més petit. Per ser una fruita tan àcida vos recoman posar la quantitat de sucre indicada. És millor que trieu llimones fresques, amb la pell forta. Si ja comencen a estar passades ho tendreu més complicat a l’hora de ratllar-les
Ingredients
1 kg de llimones
1 kg de sucre
1-2 cullerades de ginebró
Rentarem les llimones i les secarem bé. Ratllarem la pell procurant no raspar la part blanca. També es pot fer pelant-les amb un ganivet però així va molt millor. Reservarem la pell (Veure Nota).
Tallarem les llimones per llarg en 6 trossos i les deixarem en un recipient tapades d’aigua. Canviarem l’aigua 3 vegades al dia durant 3 dies consecutius. Al darrer dia colarem la llimona i la posarem en una olla amb el sucre i el ginebró.
Deixarem que reposi tot junt unes 2 o 3 hores i després ho posarem al foc durant una hora i mitja, aproximadament, remenant de tant en tant. Al sen demà tornarem a coure la confitura mitja hora. Deixarem que reposi i al tercer dia la courem mitja hora més. La posarem en pots ben nets quan encara sigui un poc calenta. Els taparem ben fort quan la confitura hagi refredat i els deixarem cap per avall unes 12 hores per a què faci el buit. I ja la tendrem llesta!
Aquesta confitura us anirà molt bé per acompanyar tartes com les de formatge, amb la carn rostida o amb galletes. Té un gustet especial i no és amarga com podria semblar. Ja em direu què tal si la tastau. Els grells que queden són deliciosos!
La pomada, per a qui no la conegui, és com s’anomena el combinat de gin Xoriguer amb llimonada.
Nota: Estendrem la pell de la llimona que hem reservat en un plat i la posarem 1 minut en el microones. La treurem i remenarem el contingut. Tornarem a posar-la al micoroones un minut més i anirem repetint l’operació, amb temps més curts, fins que vegem que s’ha assecat del tot. Quan hagi refredat posarem la pell en un pot per consumir-la de la manera que més ens agradi: en unes magdalenes, com a espècie o com he fet jo aquí, aromatitzant una sal rosa de l’Himalaya mesclant una cullerada de llimona per 4 de sal. Podeu fer el mateix amb la pell de la taronja, també queda molt bé.
