Caterina
taulaposada
El que aquà publicaré és la meva herència culinà ria, receptes meves i d’altres que he anat refent a la meva mida. Aquest blog no té més intenció que intercanviar idees i formar part de qualque manera del món blogaire de la cuina, extensÃssim i apassionant.
Cuinar al vapor és una de les tècniques més sanes i rà pides que conec. Els sabors dels aliments es conserven molt més i no perden tantes qualitats com quan els cuines d’altres maneres. Sobretot m’agrada fer-hi verdures i peix.  Solc posar l’à igua a bullir mentre vaig preparant el plat i entre una cosa i l’altra ho tenc tot llest en mitja horeta.
Per a aquesta recepta he combinat la cocció al vapor del peix amb el bròquil bollit. D’aquesta manera m’ha quedat la verdura més manejable a l’hora de fer el puré. És una recepta molt fà cil i es pot fer de moltes altres maneres. Les trompetes negres tenen un gust una mica fort però amb el puré de bròquil queda bastant suavitzat.
Ingredients per a dues persones:
4 filets prims de salmó
2 supremes de rap
8 rams de bròquil
100gr trompetes negres
oli verge
sal
pebre bo, pebre rosa
Posam l’aigua a bullir. Tallam els trossos de rap de dos dits de gruixa, de manera que puguin quedar ben abraçats amb el filet de salmó. Feim el farcell i el fermam amb fil de cuina o amb un escuradents. Salpebram les popietes. Quan l’aigua bulli hi abocam els rams de bròquil.  Quan faci 5 minuts que bull posam la vaporera amb el peix damunt l’olla i el deixam coure 5 minuts més. És necessari vigilar el temps i no passar-se si no volem que ens quedi massa sec (alerta perquè es fa molt aviat).
Mentrestant posam al foc una paella amb un rajolà d’oli i hi saltejam les trompetes negres ja netes. Ho salam una mica. Quan vegem que amollen l’aigua i ens queda un suc negre ja estan llestes. Colam el bròquil i  l’esclafam amb una forqueta. El lligam amb un raig d’oli verge, el pebre rosa mòlt i la sal.
Esper que sigui del vostre gust!
Llegeix-ne mésPotser no és el millor moment de l’any per una sopa freda però aquesta és tan senzilla i tan fà cil de fer que la deix aquà per si serveix com a recurs per a algú. A Mallorca gaudim d’una temperatura envejable, amb temperatures de 22ºC al migdia. Quan he entrat a la cuina he obert la finestra per sentir l’oratge mentre em feia el dinar. I he pensat que com a primer plat em vendria de perles. Com que sovint tenc remolatxes de les que venen envasades, em va molt bé a l’hora de fer aquesta recepta. Deix les quantitats aproximades per a dues copes com la de la fotografia tot i que sempre ho he fet a ull.
Ingredients:
225gr remolatxes envasades
1 tomà tiga mitjancera
1 all petit
150 ml aigua freda
un raig d’oli verge
un raig de vinagre de mòdena
sal
pebre bo
ciboulette (opcional)
Posam en el vas de la batedora, la tomà tiga pelada i tallada a quarts, les remolatxes, l’all, l’aigua, l’oli, el vinagre, la sal i el pebre bo. Ho batem tot junt fins que estigui ben lligat. Abocam la sopa i l’acompanyam amb el ciboulette tallat a trossets petits.
Llegeix-ne més
Les meves darreres entrades han estat de postres aixà que arriba el moment de canviar. Tenia ganes de publicar algunes receptes prà ctiques, sanes i fà cils de fer. Les ensalades són com un caixó de satre perquè ho admeten quasi tot i les pots fer de tantes coses com tenguis a la gelera, tot i que a mi no m’agrada posar-hi qualsevol cosa. M’encanta menjar-ne, em fan sentir bé i lleugera i són una gran opció per al dia a dia si volem variar. L’ensalada d’avui és bastant completa i l’he anomenada aixà pel contrast que hi ha entre la untositat de l’alvocat, els pinyons i la ricotta vers la fruita, que actua com una bombolla que esclata dins la boca. Per altra part, l’aroma de la canyella i el pebre de sichuan fan que el toc final sigui especial.
Ingredients per a una persona:
fulles de lollo rosso vermell, fulla de roure vermell i rúcula
1/4 alvocat
1 pastanagó
1 clementina
5 grans de raïm
1 cor de carxofa natural
1 cullerada de ricotta o brossat
pinyons torrats en sec
canyella
oli
1 culleradeta suc de  llima
sal. pebre bo, pebre de sichuan
En un plat feim un llit amb les fulles de lletuga, per damunt hi posam els grills de taronja, el raïm pelat i sense pinyols, el pastanagó tallat a tires amb la mandolina, l’alvocat, la carxofa laminada, els pinyons i la ricotta. Empolvoram amb la canyella, la sal i els pebres. Feim una vinagreta amb el suc de llima i l’oli i acabam el plat amb un raig d’aquesta preparació.
Llegeix-ne més
Roma, ciutat eterna, havia de tenir unes postres que li fessin honor. Vaig veure aquesta recepta en el llibre La cuina conventual a Mallorca de Jaume Llabrés i Aina Pascual, en el capÃtol dedicat a la congregació de la Puresa de Maria. El seu nom, tan suggeridor, va captar la meva atenció immediatament. Avui que podia, l’he posada en prà ctica.
Tal i com passa amb altres receptaris de cuina tradicional mallorquina, les quantitats del llibre eren imprecises. Les persones que estaven al capdavant de la cuina estaven tan avesades que ho feien tot a ull. Aquà tampoc no s’especificava cap mesura, ni com fer el torró ni la confitura emprada. Per aquest motiu m’he permès fer les meves petites aportacions i crec que ha tengut un bon resultat. Ja veureu com és senzilla i molt adequada per a les dates que vénen.
Ingredients:
3 pomes golden o fuji
1 là mina de pasta de fulls
1 vermell d’ou
2 culleretes de confitura de gingebre
torró d’ametlla crua
Per fer el torró
90 gr ametlla crua capolada
25gr sucre morè
1 cullerada de suc taronja
1 cullerada de taronja ratllada
½ llimona ratllada
¼ cullereta de canyella
1 cullereta de sucre pols
1 cullereta de mel
Primerament feim el torró mesclant els ingredients en un bol amb l’ajuda d’una espà tula. És recomanable anar incorporant-los a mesura que es van integrant a la pasta.
Posam el forn a 180ºC. Buidam el cor de les pomes i omplim el buit amb el torró. Embolicam les pomes amb la pasta de full estirada, tancant-les del tot. Per fer el capoll, embolicarem un trosset d’escuradents amb una mica de pasta i el clavarem al centre.
Les posam en una palangana amb paper sulfuritzat. Pintam amb el vermell batut i enfornam durant 25 minuts aproximadament. Com podeu veure, la pasta de fulls s’infla i deforma una mica. Millor si la punxau amb una forqueta abans de coure-la.
Encalentim la confitura per a què sigui més fà cil manejar-la. Pintam les pomes tèbies amb la confitura i ja estaran a punt per servir.
Nota:
Vaig fer el torró el dia abans per a què fos més gustós. Si en feis en grans quantitats o en sobra, podeu aprofitar per fer torró de neula. Només heu de fer una bolla i amb les mans untades de moscatell, escampar la pasta per damunt d’una neula plana. Es tapa amb una altra neula i es deixa reposar amb un pes al damunt.
Llegeix-ne més
L’altre dia era el meu sant i ho vaig celebrar fent un braç de gitano. Volia donar sortida a la confitura de mango i combinar-la amb algun ingredient més. La xocolata, per altra part, casa tan bé amb la fruita, que és tot un món de possibilitats a l’hora de pensar un postre. Aixà el pastÃs va ser més humit i amb un punt de contrast. Esper que vos agradi.
Ingredients:
100gr farina
100gr sucre
3 ous mitjancers
200gr xocolata de cobertura
200 ml nata lÃquida
confitura de mango
Encalentim el forn a 170 ºC. Separam el blanc dels vermells i batem aquests amb el sucre fins a obtenir una escuma blanquinosa i amb més volum. Incorporam la farina tamisada a poc a poc. Pujam el blanc a punt de neu i l’afegim a la mescla anterior en diferents tandes. Una vegada que ho tenim a punt abocam la pasta sobre un motllo cobert amb paper vegetal o amb un silpat i ho enfornam durant 8 minuts. Una vegada fora del forn embolicam la pasta amb el paper vegetal en un drap de cuina i feim un tub que deixarem reposar fins que hagi refredat.
Per fer el farcit encalentim la nata i en bullir, hi mesclam la xocolata trossejada. Fora del foc ho remenam fins que ens quedi una crema espessa. La deixam refredar i la posam a la gelera per a què agafi consistència.
Estiram la pasta de coca ja freda. Amb un pinzell o una cullera feim una capa amb la confitura per damunt  i seguidament hi incorporam la crema de xocolata prèviament batuda. Ho embolicam amb cura i llestos, ja el tenim a punt per menjar.
Llegeix-ne més
La recepta que public avui  la vaig aprendre del meu pare i em va anar molt bé cuinar-la durant la meva època d’estudiant perquè ho té tot: és senzilla, econòmica, ideal per quan tens molts convidats i es pot acompanyar de moltes maneres. Segur que algun dels meus amics la reconeixerà . Feia molt de temps que no la feia i com que li tenc una estimació especial, volia que fos una de les primeres en sortir. Aixà que aquà la teniu. Amb aquestes quantitats calcul que n’hi ha per a unes 3 persones, dependrà de la gana i dels altres plats.
Ingredients:
8 filets de pitera de pollastre
1 poma golden
4 porros
200gr xampinyons
1 ceba
vi blanc
herbes aromà tiques
oli, pebre bo, sal
Posam el forn a encalentir a 180ºC. Tallam la ceba i el porro a daus petits i els xampinyons a là mines gruixades.
Salpebram la piteres. Pelam i tallam la poma en vuit grills i embolicam cada grill de poma amb un filet de pollastre. Posam els boliquets en una rostidora untada d’oli i l’enfornam durant els 5 minuts que tendrem les verdures al foc.
En una paella a foc baix, entabanam la ceba amb la part blanca del porro, afegim els xampinyons, un raig de vi blanc, sal, pebre bo i les herbes que vulguem. En aquest cas només hi he posat una mica de romanà i un raig d’oli amb alls macerats. No s’han de coure massa les verdures, només el temps suficient per a què es reblaneixin.
Passats els 5 minuts, abocam el contingut de la paella damunt la carn, afegim mig tassó d’aigua i ho tornam a enfornar durant 15 minuts més. Per acompanyar el plat he posat, a la mateixa rostidora, dos cors de carxofa en cru i s’han anat fent al mateix temps que tot el demés.
Notes: Tot i ser senzilla hem de vigilar per a què no ens surti la carn massa seca. Els filets no han de ser molt prims i cal vigilar el forn perquè poc temps li basta. Les verdures són opcionals, només faltaria, però ens ajuden a l’hora d’humitejar les piteres. Si no n’hi voleu, és convenient que hi poseu un raig d’oli i el mig tassó d’aigua i vos quedaran meloses. Les pomes que més m’agraden per a aquesta recepta són les golden.
Llegeix-ne més1 1 v. tr. [LC] [BB] Tenir cura (d’una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda.
1 2 intr. pron. [LC] No perdre’s, escapar a les causes d’alteració, de destrucció.
2 1 tr. [LC] No deixar perdre, no deixar desaparèixer.
2 2 tr. [LC] No perdre. Conservar el seu cà rrec. Conservar els seus amics. Conservar l’amistat d’algú. Una mare que no ha conservat sinó un fill.
Aquestes són les definicions del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC per al verb conservar. Un verb que m’encanta pel que fa als aliments. Em sembla quasi mà gic que una fruita recollida en el mes de juny es pugui aprofitar durant mesos sense intervenció de la quÃmica .
Aquesta confitura  no té sucre i està especialment indicada per a aquelles persones que són diabètiques o que tenen problemes de pes. Aquesta és una versió de la melmelada de maduixa sense sucre i amb xarop d’atzavara que vaig trobar a Llepadits.
Ingredients:
1 kg de mango tallat a trossets
1 poma golden tallada a trossets
100 ml de xarop d’atzavara
1 branca de canyella
1/2 llimona
la pell de la mitja llimona.
En una olla alta hi posam la fruita, el xarop, la canyella, el suc de la llimona i la pell tallada en una tira. Ho posam a coure a foc lent durant 45 minuts aproximadament i ho remenam sovint amb una cullera de fusta. Quan tengui la consistència adequada apagam el foc i ho deixam refredar dins el mateix recipient. Quan estigui fred l’abocam en pots de vidre esterilitzats. Treim les bombolles d’aire que pugui tenir, els tapam ben fort i els deixam cap per avall unes quantes hores.
Amb aquestes quantitats només n’han sortit dos pots mitjancers. Alerta amb la llimona, no n’abuseu si no voleu que vos surti amarga, sobretot vigilau de no tallar la pell amb la part blanca.
.
Aquesta recepta és fruit de la casualitat i del que hi havia a ca nostra en el moment de fer-les. Vaig emprar una mantega que ja havia fet per a una altra ocasió i em va venir al pèl. Cada un la pot fer amb les herbes que més li agradin, com que l’havia feta per acompanyar salmó marinat, aquesta tenia anet. La veritat és que aquest plat és molt fà cil de fer i el resultat em va deixar ben satisfeta.
Ingredients:
6 patates mitjanes
90 gr formatge cremós (philadelphia)
100gr salmó fumat
1 cullerada de mantega aromà tica
per a la mantega aromà tica:
mantega
pebre rosa
anet
farigola
romanÃ
Primerament farem la mantega tallant la porció que necessitam i deixant-la a temperatura ambient. Una vegada que ens ha tornat manejable l’esclafam amb la forqueta i hi afegim les herbes i les espècies. Amb una espà tula ho mesclam bé i feim un tub o una bolla que embolicarem en un paper film. A la gelera es guarda molt bé durant molt de temps.
Rentarem les patates amb la pell i les punxarem amb un ganivet. Les embolicarem amb paper d’alumini i les posarem al forn prèviament escalfat a 180ºC durant 40 minuts o fins que sigui fà cil punxarles del tot amb un escuradents.
Amb una cullera buidadora i sense pelar-les, buidam les patates deixant una mica de gruixa per a què tengui consistència.
En un bol aixafam la popa de les patates i hi afegim una cullerada de la mantega, de manera que es fongui amb la calentor de la patata. Ho mesclam i anam afegint el formatge cremós i el salmó tallat petit, sal i pebre bo. Una vegada feta la pasta tornam a omplir les patates i les rematam amb unes tiretes del salmó.
Llegeix-ne més
Les galletes d’oli no solen faltar mai en el rebost dels mallorquins per la seva versatilitat. Temps enrere foren el pa dels mariners i actualment ens solen acompanyar en tots els nostres viatges. Podem trobar moltes versions de com fer-les, en algunes hi posen més oli, en altres hi afegeixen saïm. Per tal de què siguin més lleugeres he optat per rebaixar les proporcions de greix en favor de l’aigua.
Aquestes he provat de fer-les amb farina d’espelta, un cereal molt ric en proteïnes i nutrients i que està considerat com l’avantpassat dels blats d’ara. Les seves grans qualitats l’han salvat de la desaparició a la que semblava destinat i actualment el seu ús torna a tenir molta força. La veritat és que treballar-lo és molt agraït i el seu sabor és més intens que el del blat comú.
Ingredients (per a unes 50 galletes):
135 ml aigua tèbia
75 ml oli
½ cullereta sal
13 gr llevat de forner
330 gr farina d’espelta.
Mesclam l’oli amb l’aigua i hi fonem el llevat. Afegim la farina i pastam fins que està ben lligada la massa. Pastam una estona i feim una bolla que deixarem tapada amb un pedaç fins que dobli el seu volum (una hora, aproximadament).
Encalentirem el forn a 180 ºC i estirarem amb un aprimador la bolla repastada fins a tenir una massa prima. Amb l’ajuda d’un tassó de licor o un motllo circular anirem fent les galletes i tornant a pastar els retalls que ens sobrin fins que acabem. Les posarem en una llauna coberta amb paper vegetal o amb un silpat a una certa distà ncia perquè quan es couen creixen una mica. Amb un escuradents o una forqueta farem uns forats al damunt i les courem durant uns 40-50 minuts. Quan vegem que tenen un color uniforme per damunt i per la sola de la galleta ja les tendrem a punt.
Abans de guardar-les és convenient que refredin del tot si no volem que tornin fluixes.
Llegeix-ne més
Aquesta és la primera entrada del meu blog i vull aprofitar per publicar una recepta amb els bolets que l’altre dia vaig trobar amb ma mare. Com més m’agraden són torrats al caliu, ben fresquets, sentint a cada mossegada el gust de les alzines i l’aroma de la garriga. Trob que poques coses els superen. Com que ja feia uns dies que en tenia a la gelera he trobat que d’aquesta manera els podia aprofitar bé.
Ingredients (per a dues persones):
4 ous
15 bolets mitjancers (blaves i campanines, en el meu cas)
100 ml llet
vi sec
pebre rosa
pebre bo
sal
oli
lletuga per acompanyar
Es trossegen els bolets i es saltegen amb una mica d’oli en una paella. Quan comencen a coure, s’hi afegeix un raig de vi blanc, un pessic de sal, el pebre bo i el pebre rosa. En haver-se evaporat el vi baixam el foc.
Mesclam els ous amb la llet i ho batem lleugerament. Ho abocam a la paella i anam remenant amb una cullera de fusta fins que els ous hagin quallat. Si volem que quedi més melós, és convenient no coure-ho massa.
Llegeix-ne més
