taulaposada a la web “Incaavui”

Publicat dia 22 gener 2012 General

Dia 14 de gener em varen fer una entrevista a a la web Incaavui. Em va fer molta il·lusió i els ho vull agrair des d’aquí. Deix l’enllaç per si a algú li interessa i també per a què conegueu la pàgina.

 

Llegeix-ne més

Bacallà amb llet

Publicat dia 17 gener 2012 peix i marisc

El bacallà amb llet era un dels plats més esperats quan entràvem en temps de quaresma. Ma mare sempre en solia fer qualque divendres i a casa ens llepàvem els dits. Durant la resta de l’any pareixia que no era tan propici menjar-ne i per aquest motiu em recorda més a aquest temps. És facilíssim de fer i el resultat final és molt satisfactori. Donaré els ingredients una mica a ull. El més important és que la salsa tengui més ceba que tomàtiga.

Ingredients:

4 talls de llom de bacallà dessalat

3 cebes grossetes

1 tomàtiga i mitja ratllada

dues cullerades de julivert

llet

2 alls.

farina

oli

Encalentim el forn a 180ºC. Enfarinam el bacallà i el fregim en una paella pels dos costats i el posam en una palangana pel forn. Treim bastant d’oli i en el que ens quedi hi sofregim la ceba tallada a trossos petits. Quan sigui ben transparent hi tiram la tomàtiga i l’hi deixam uns tres minuts per a què cogui una mica tot junt. Ho abocam i escampam per damunt el bacallà. Hi posam la llet de manera que aquesta tapi els ingredients i ho enfornam.

Mentrestant anam preparant una picada amb els alls i el julivert. Quan la tenguem a punt obrim el forn, l’hi escampam pel damunt i ho deixam uns 10-15 minuts fins que vegem que la llet ha quallat. Bon profit!

 

Llegeix-ne més

Ensalada tèbia de carxofes amb pesto vermell

Publicat dia 11 gener 2012 ensalades. entrants. verdures

La meva verdura preferida, sense cap dubte, és la carxofa. M’agrada de totes maneres i trob que acompanya amb quasi tot. Quan acaba la temporada em sap ben molt de greu i tot i que ara en pots trobar quasi tot l’any, tanmateix no és el mateix. A la “Recepta del 15” li dediquen el mes i em vaig emocionar ben molt. No només pel fet de dedicar-li la meva proposta sinó perquè em farà feliç tenir a l’abast un munt de receptes amb ella com a protagonista.

 

Hi vaig pensar molt a l’hora de fer un plat o un altre, però com que volia que fos una cosa lleugera he optat per una ensalada. La veritat és que les coses que més m’agraden, com més senzilles millor. El meu padrí matern em va ensenyar a menjar les carxofes fulla a fulla, mullant-les en un tassó amb vinagre, oli i sal. La recompensa final del cor en aquella vinagreta, era i és un vertader plaer pel meu paladar. Si no les hi heu menjat mai vos les recoman, de veres.

Ingredients per a una ensalada individual:

1 grapada d’enciams mesclats

1 xampinyó

2 carxofes

Ingredients per al pesto vermell:

8-10 tomàtigues seques en conserva

1 cullerada de nous

1 culleradeta de pinyons

1 branca de julivert

1 all

2 cullerades de formatge parmesà ratllat i un tall petit per decorar.

oli

Feim el pesto posant tots els ingredients en el tassó del túrmix o en una picadora i hi afegim l’oli segons el nostre gust. Ho rectificam de sal.

Amb l’aro emplatador en el centre del plat feim una base amb el xampinyó laminat. A damunt hi col·locam una grapada dels enciams. Ho salpebram i hi afegim un raig d’oli.

Netejam les carxofes de les fulles exteriors i buidam el cor amb una cullera buidadora. Les tallam a làmines i les saltejam en una paella amb un raig petit d’oli fins que vegem que són una mica cuites, però sense que ens passem. Col·locam les carxofes damunt l’enciam i ho coronam amb una cullerada de pesto i un tall de parmesà.

Com que segur que vos sobrarà pesto vermell, podeu aprofitar per menjar-ne amb pasta. És una alternativa al pesto tradicional. Esper que sigui del vostre gust!

 

 

Llegeix-ne més

Galleta sablé amb plàtan

Publicat dia 9 gener 2012 galletes. General. postres

Ara que han acabat les festes de Nadal ve de gust menjar sa i lleuger però com que feia temps que tenia aquesta recepta a punt per publicar, aquí la teniu. Esper poder-ne introduir d’altres més baixes en calories ben aviat!

Aquestes galletes les vaig aprendre a fer en un curs monogràfic de reposteria impartit per na Sharon Vaknin. Podeu consultar la seva pàgina punxant aquí, fa coses boníssimes i ella és encantadora. Les seves eren amb poma i confitura de gingebre. Les variants del farcit són immenses i com que tenia plàtans a casa els vaig aprofitar per cuinar les galletes d’aquesta manera.

Ingredients per a la massa:

250 gr farina

1/2 cullerada llevadura en pols

50 gr sucre glass

125 gr mantega freda a daus

80 gr llet

Ingredients per al farcit:

3-4 plàtans

50 gr mantega

75 gr sucre morè

llimona

1 grapada de nous pelades trossejades

Feim la massa en un bol mesclant la mantega amb el sucre, la farina i la llevadura fins que ens quedin unes miques fines. Afegim la llet i remenam fins a obtenir una massa homogènia. No l’hem de pastar. Feim una bolla, l’embolicam amb paper film i la posam a la gelera una hora com a mínim.

Per al farcit tallam els plàtan a daus i el ruixam amb unes gotes de llimona per evitar que torni negre. En una paella fonem la mantega, afegim el sucre i quasi bé després el plàtan. A foc mig caramel·litzam la fruita fins que vegem que és cuita. Ens ha de quedar espessa per a què tengui consistència. Ho reservam i refredam.

Encalentim el forn a 170ºC. Treim la pasta de la gelera i la dividim en 4 porcions. Feim una bolla amb cada una i l’estiram sobre un paper de forn donant-li forma de rectangle. L’aprimam bé per a què ens quedi ben fina. Hi abocam una part del farcit de plàtan i l’escampam pel damunt deixant els extrems sense farcit. No ens hem de passar amb la quantitat si volem que ens sigui fàcil embolicar la pasta. Posam les nous per sobre una mica escampades. Amb l’ajuda del paper embolicam la massa per un extrem, com si féssim un braç de gitano. Quan tenguem el tub fet el posam en una palangana de forn amb el mateix paper vegetal i hi feim talls al damunt cada dos centímetres (per facilitar tallar les galletes una vegada tretes del forn). Feim el mateix amb cada porció de pasta. Ho enfornam durant 20-25 minuts o fins que vegem que la pasta esà ben daurada. Les treim del forn i quan hagin començat a refredar les podrem tallar. Es poden decorar amb sucre glass i acompanyar amb una crema lleugera.

Si en lloc de galletes volem fer postres individuals, es poden fer tubs més petits, un per persona. Aquestes galletes admeten tants farcits com volgueu. Teniu en compte, però, de refredar-lo abans de posar-lo damunt la pasta per no rompre’n la consistència.

 

Llegeix-ne més

Cuixetes de pollastre amb espinacs i pesto

Publicat dia 28 desembre 2011 carn. General

Les festes de Nadal són una marató de dinars i sopars. Tanta sort que de Sant Esteve a Cap d’Any hi ha una mica de treva i l’estómac no pateix tant. Escriure sobre cuina tampoc no és tan engrescador com en altres moments. Ara feia temps que no feia cap entrada i em sabia greu tenir el blog descuidat. La recepta d’avui vos pot servir com a idea per a la nit de Cap d’Any. És fàcil, saborosa, econòmica i bastant lleugera.

 

Ingredients per a 2 persones:

2 cuixes senceres de pollastre sense os amb la pell.

1 manat d’espinacs

2 branques d’alfabeguera

1 cullerada de julivert

1 all petit

1 cullerada de parmesà

3 cullerades d’oli

1 cullerada de nous pelades

1 culleradeta de pinyons

Posam al forn a 180ºC. Salpebram les cuixes de pollastre. Rentam els espinacs procurant que no tenguin gens de terra. És millor que es rentin dues vegades. Una vegada nets els passam per la paella amb molt poc oli, només per a que s’estovin.

Feim el pesto picant l’alfabeguera amb el julivert, l’all, les nous, el parmesà, els pinyons, l’oli i una mica de sal.

Estenem les cuixes de pollastre damunt la post amb la part de la pell de cara cap avall. Les pintam amb el pesto i hi escampam els espinacs pel damunt. Feim un caneló enrotllant les cuixes i les fermam amb fil de cuina. Les posam en una palangana prèviament untada d’oli i les enfornam 15 minuts o fins que vegem que la pell està ben daurada. Les giram i les tenim el mateix temps per l’altra part.

Es poden acompanyar d’ensalada, amb un puré de patates o amb xips de carxofes.

En lloc de parmesà, podeu fer el pesto sense i després posar-hi un tall d’appenzeller o de qualsevol altre formatge que es fongui per damunt dels espinacs. La primera vegada ho vaig fer així i em va agradar molt. He posat aquesta versió perquè és més fàcil trobar parmesà. Jo, quan faig pesto, ja en faig de més i guard el que queda per a un altre dia. També el podeu congelar.

 


Llegeix-ne més

Torró de xocolata amb ametlles cruixents

Publicat dia 15 desembre 2011 General. postres

Aquesta és la meva primera participació en la “Recepta del 15”, una iniciativa d’ Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta, dos blogs de cuina que vos recoman consultar. La qüestió és que proposen un tema mensual i tots els blocaires que hi volen participar la pengen el dia 15 de cada més. Aquesta vegada, molt encertadament, el tema és el torró. Com que no som una gran fan del torró de xixona i m’estira més un bocinet de xocolata, he pensat que la meva aportació podia respondre una mica al meu gust.

En general els torrons es fan amb pocs ingredients i aquest no és cap excepció. Pensant en un bon resultat final he optat per torrar les ametlles jo mateixa. Si ho feis amb ametlles torrades vos estalviareu feina.

Ingredients:

75gr ametlles crues

45gr sucre

200gr xocolata negre

1 polsim de sal.

 

Escaldam les ametlles i les torram al forn. Les deixam refredar. Posam el sucre en una paella al foc i feim un caramel. Hi abocam les ametlles i remenam fins que estiguin caramelitzades del tot. Seguidament les posam en un paper de forn i les separam amb els dits, anant alerta a no cremar-nos. Les deixam refredar i les mesclam amb la sal.

En un recipient a part fonem la xocolata. Una vegada fosa i per evitar que la xocolata faci vetes, la farem reposar sobre el marbre i la treballarem amb una espàtula per a temperar-la. Quan la tenim a punt, la mesclam amb les ametlles fins que estiguin ben cobertes i ho abocam en un motlle rectangular folrat amb paper de forn. Ho deixam refredar a temperatura ambient. Desemmotllam i decoram al nostre gust. Bon profit!

Llegeix-ne més

Muffins de pastanaga morada

Publicat dia 14 desembre 2011 General. postres

Sempre havia menjat les pastanagues tal i com vaig publicar dia 9 de desembre. I com que volia provar altres maneres de cuinar-les, què millor que una bona recepta reconvertida? La d’avui és un experiment que he fet a partir del pastís de pastanagó que algun dia publicaré. Tot i que hi he fet variacions, es pot intuir a partir d’aquesta.

Vaig emprar sucre moscovat per fer uns pastissets amb ingredients poc refinats, més primaris. Si no en teniu vos servirà igualment el sucre morè i fins i tot el sucre blanc.

Em pensava que sortirien diferents i tanmateix el resultat ha tengut bona acollida a ca nostra. La pastanaga no és tan dolça com el pastanagó i no són gens embafosos. Esper que vos agradin. Si no teniu motllos de muffins podeu emprar els de magdalenes o doblar els ingredients i utilitzar un motllo de púding.

Ingredients per a 5 muffins:

85ml oli girassol

100gr sucre moscovat

85gr pastanaga morada

100gr farina integral

1 1/2 cullereta llevadura en pols

1 ou batut

1/4 cullereta nou moscada

1/4 culleradeta de gingebre en pols

1/2 cullereta de canyella

1 1/2 cullerada sopera de llet

per a la glassa:

50gr formatge cremós

13gr sucre glas

1 cullerada nata líquida

1 polsim de sal

Posam el forn a 180ºC. En un bol mesclam l’oli, les espècies, la pastanaga ratllada, el sucre i l’ou. Ho batem a mà fins a tenir una massa homogènia. Tamisam la farina, la llevadura i la sal i ho afegim a la mescla anterior. Integram la llet i ho batem bé. Ho abocam en els motllos untats de mantega o d’oli i ho enfornam durant 30 minuts aproximadament. Provau ficant un escuradents o un ganivet per saber si està. Deixau refredar sobre una reixa.

Mentrestant podeu fer la glassa mesclant els tres ingredients batent-los per a què no quedin grums. Quan els muffins siguin freds i estiguin desmotllats podeu decorar-los-hi.

Llegeix-ne més

Pa d’espelta i sègol amb massa mare!

Publicat dia 12 desembre 2011 pa

Ja tenc la meva pròpia massa mare!!! després de dos intents he obtingut llevat de qualitat per fer pa a casa. Per al meu tamagotxi particular he seguit les instruccions d’en Christian de Los sabores del mundo, però també podeu trobar com fer massa mare aquí. Hi ha diverses maneres i en general és bastant fàcil. Si algú en vol basta que m’ho digui amb temps i n’hi donaré de la meva.

A Mallorca, en general, trobam excel·lents pans als forns i sembla doiut fer-ne a casa. Però és tan temptador jugar amb la farina i l’aigua que sap greu no intentar-ho. I si emprau farines de qualitat, d’origen biològic, vos assegurau un bon producte final.

Com a farina de força he usat la de manitova, que és una farina amb molt alt nivell de gluten. Per saber si em resultava digestiva la proporció ha estat d’un 50% d’aquesta vers les altres. Com que ha anat bé vos deix escrit tal i com jo l’he fet. Ha sortit amb la molla espessa, crec que es veu a les fotografies. Es pot fer amb farina de força normal.

Ingredients:

300gr farina de manitova

150gr farina d’espelta

150gr farina de sègol

150gr massa mare

225ml aigua tèbia

10gr llavors de roselles

1 culleradeta sal

En un recipient gran mesclau les farines amb la sal i les llavors. En un altre lloc mesclau la massa mare amb l’aigua i quan estigui ben dissolta mesclau-la amb les farines fins que ho tengueu ben lligat. Pastau una bona estona, entre 8 i 10 minuts perquè el pa vol feina. Posau-ho damunt la pedra de la cuina prèviament enfarinolada i fenyeu la massa uns minuts més. Quan la tengueu a punt feis una bolla i tapau-la amb un pedaç dins el recipient gran per a què hi reposi durant una hora. Passat el temps, tornau-la a fènyer i feis la forma que desitgeu. Jo el vaig posar en un motlle rectangular però és només opcional. Deixau que tovi fins que sigui el doble del volum inicial. Si teniu pressa sempre podeu posar el pa al forn a 50ºC i deixar que pugi.

Aquest va tovar 4 hores i el vaig posar al forn a 50ºC mitja hora més. Sense treure’l vaig pujar la temperatura a 180ºC. Vaig polvoritzar aigua dins el forn per crear vapor i hi va estar 20 minuts. Passat el temps el vaig treure del motllo, vaig tornar a polvoritzar aigua i hi va estar 15 minuts més. Si feis uns copets al cul del pa i sona a buit és senyal que ja està.

Nota: els pesos de la farina i l’aigua són orientatius, quan vegeu que no podeu pastar sense que s’aferri la farina és que heu trobat el punt. La farina de sègol s’aferra més que les altres així que ho heu de tenir en compte.

Si no teniu massa mare sempre podeu fer un preferment amb llevat de forner un dia abans de fer el pa: foneu el llevat amb una mica d’aigua tèbia i hi afegiu farina fins que tengueu una pasta forteta, com si fos pa. Deixau-la reposar tapada fins l’endemà.

Llegeix-ne més

Galletes de xocolata i avellana

Publicat dia 10 desembre 2011 galletes. General

Les festes de Nadal ens vénen de perles per fer receptes de dolços: bombons, galletes o torró sempre són una bona opció per cuinar a casa. Aquestes galletes em recorden a les pel·lícules americanes. A les d’altres països no és comú veure com en cuinen o en treuen del forn. I em resulta curiós, amb la fama que tenen de menjar tants precuinats.

Les d’avui no tenen complicació, només que si heu d’incorporar els ingredients a mà, val més que sigui en un dia que vos trobeu en bona forma. Jo no tenc amassadora, de moment, i faig servir una espàtula grossa de silicona que em va molt bé. Les he fet diverses vegades i en algunes he emprat sucre morè (100gr) i sucre blanc (75gr). Com que volia que tenguessin una textura més fina vos present la recepta amb sucre pols. Però queden bé de les dues maneres.

Ingredients per a unes 50 unitats:

1 ou

175gr sucre pols

175gr farina

100gr mantega a temperatura ambient

150gr xocolata de cobertura trossejada

50 gr avellanes trossejades

1 cullereta llevadura en pols

1 cullereta extracte de vainilla

1/4 cullereta sal

Batem en un bol la mantega amb el sucre. Afegim l’ou i seguim remenant. Incorporam la xocolata i després les avellanes i seguidament la llevadura. Quan ho tenim ben mesclat hi posam la sal. Anam posant la farina a poc a poc i finalitzam amb l’extracte de vainilla. Quan tenim tots els ingredients ben mesclats, feim un tub del diàmetre que desitgem i l’embolicam amb un paper de forn. Veureu que queda un poc aferradissa i és millor ajudar-se amb l’espàtula per fer la forma tubular. Ho tendrem a la gelera unes dues hores com a mínim.

Encalentim el forn a 180ºC. Treim la pasta de la gelera i tallam discs de 1/2 cm de gruixa, aproximadament. Posam les galletes en una palangana folrada amb paper de forn o un silpat amb una certa separació entre elles, perquè creixen una mica durant la cocció. Les enfornam durant 8-10 minuts, veureu que les voreres són més fosques. Les treim i les deixam refredar damunt una reixa. Vigilau el forn perquè es fan molt aviat. Si no voleu fer tantes galletes podeu congelar una part del tub de pasta i fer-les un altre dia.

 

Llegeix-ne més

Frit de pastanagues

Publicat dia 9 desembre 2011 verdures

Una de les verdures que trob més atraients de la tardor és la pastanaga morada. El seu lila intens és ben particular i ja va bé que la paleta cromàtica canviï també a la taula. Menjar-ne em porta molts records familiars i no puc evitar veure-les sense que aquests em retornin a la memòria.

Publicaré la recepta que fa ma mare i que és la que hem menjat sempre. Per a què no siguin tan feixugues no hi he posat xulla, però a casa sempre n’hi han posat. Si algú és vegetarià és un plat ideal sense la carn magra i el botifarró. Les pastanagues no tenen una temporada massa llarga, així que si les voleu fer val més que sigui aviat. Tenc ganes de fer altres coses amb aquest vegetal i si m’agrada el resultat ho publicaré en breu. Les quantitats estan pensades per a un entrant de 4 persones però si sou menjadors val més que en poseu més.

Ingredients:

2 manats de pastanagues (430gr pelades, aproximadament)
165gr de colflori tallada a ramets
1 manat de grells
3 carxofes
100gr carn magra
2 botifarrons
4 alls
1 pebre coent
2 fulles de llorer
fonoll

Pelam les pastanagues a rodanxes gruixades, tallam els grells, la carn magra i el botifarró a talls petits i els cors de les carxofes en vuit parts.

En una paella encalentim un raig d’oli generós i hi abocam les pastanagues amb els alls una mica esclafats, el llorer i el pebre coent. Ho feim a foc mig. Després d’uns minuts hi afegim la carn magra i després la colflori. Ho remenam una mica i hi sumam els grells i en uns dos minuts el botifarró. Ho finalitzam amb les carxofes. Posam sal i pebre bo i ho deixam coure fins que vegem que comença a estar cuit, no ens hi ha de quedar massa. Quan vegem que quasi bé està hi posam el fonoll trossejat. Ho mesclam una mica i ja estarà llest. S’ha de servir ben calent! Si ho feis d’un dia per un altre és més gustós.

Llegeix-ne més