Una de les meves darreres lectures ha estat el llibre “La cuina dels ermitans” de Miquel de Binifar. En ell s’hi descriuen els usos i costums gastronòmics dels ermitans de Valldemossa i de l’ermita de Betlem, a Artà. Els ermitans eren persones de costums molt arrelades i extremadament conservadors que rarament incloïen les novetats que poguessin aportar els més joves que ingressaven a l’ermita. Per amor als seus vots temien pecar de gola o faltar al vot de pobresa i, per tant, els plats que es descriuen en el llibre estan exempts de floritures.

El cuiner era qui decidia la menja diària tot i que seguia indicacions del superior. La carn i els greixos animals estaven exclosos de la seva dieta mentre que els llegums i les verdures constituïen la base del menú diari: llegums cuinats amb molta freqüència i sopes per berenar i sopar, tal i com es feia a moltes de les possessions i cases de l’illa. Els divendres era dia d’abstinència, els dissabte es feia fava parada per a què caigués bé a l’estómac, castigat del dejuni i els diumenges es menjaven fideus. Durant les festivitats, precedides per dies de dejuni (el dia abans només prenien pa i aigua i tot l’Advent i la Quaresma sense menjar ni ous ni formatge) es feia un menú especial: coca amb xocolata per berenar, per dinar arròs amb bacallà o tonyina amb esclata-sangs i verdures i greixera d’ous de segon i els dolços típics de cada festa: torró, rubiols, panades i fruita seca. Per sopar cada un menjava el que volia: les restes del dinar, pa amb oli i formatge,… El dia de Sant Pau es menjaven dàtils per commemorar la vida ascètica del sant al desert.

Aquests són alguns dels plats que, per regla general, hi havia a la taula dels ermitans tot i que n’hi havia molts més; un dels quals és la recepta que avui public: la truita llorencina.

Aquesta truita, extremadament senzilla i amb pocs secrets, es feia amb ous i patató bullit. Segons l’autor és un plat poc conegut que només feia un cuiner. No sé si el nom es deu a què aquest era originari del poble de Sant Llorenç o que el plat en procedeix. Jo no he modificat gaire la manera de cuinar-la. No he fet una pasta amb la patata, com era costum, només l’he esclafada de manera basta per donar-li més textura. No m’allargaré més amb la introducció per no fer-la cansada i passaré a descriure els ingredients. Amb els que hi ha aquí n’hi ha prou per a una persona.

Ingredients

150 gr patató

2 ous

2 alls

oli, sal

Bullirem el patató amb la pell (jo l’he fet al vapor). Una vegada cuit el pelarem i l’aixafarem amb una forqueta, posarem una mica de sal. En una paella hi posarem un rajolí d’oli i hi daurarem els alls laminats, quan comencin a estar hi afegirem la patata i deixarem que es cogui un poc. Batrem els ous i els mesclarem amb la patata, directament a la paella. Girarem la truita amb un plat i la courem per l’altre costat.

 Nota: a la recepta original es fregeix la pasta de patató però he preferit fer-la més lleugera emprant poc oli.

Aprofit per recomanar-vos el llibre, una lectura molt interessant des del punt de vista antropològic i gastronòmic.