Caterina
taulaposada
El que aquà publicaré és la meva herència culinà ria, receptes meves i d’altres que he anat refent a la meva mida. Aquest blog no té més intenció que intercanviar idees i formar part de qualque manera del món blogaire de la cuina, extensÃssim i apassionant.
La xeixa és una varietat de blat antic pròpia de les Illes Balears. Un blat rústic molt digestiu, de sabor intens i amb un Ãndex alergènic quasi bé inexistent per ser més baix en gluten que molts altres. Trobam moltes referències a aquest cereal en rondalles i en la cultura popular, senyal de la importà ncia que tenia per a la vida dià ria de la gent. Durant el segle XX va caure en desús, possiblement per la poca producció ja que els grans són de petit tamany. Avui el seu cultiu és limitat tot i que en els darrers anys s’ha recuperat molt grà cies a petits agricultors ecològics.
A més de ser una farina adequada per al nostre pa moreno, és  també un bon blat per a les coques, les ensaïmades i per fer fideus. La masses són més cruixents i amb un lleuger gust à cid que ens transporta a l’autèntic sabor dels cerals ancestrals. (more…)
Llegeix-ne més
Em captiva la massa densa i el sabor intens de la xocolata quan tastes un brownie. En aquest blog deu ser la recepta on més m’hi he recreat i em perden les versions que vaig trobant aquà i allà . aquest cap de setmana férem una calçotada a casa. Els meus pares convidaren a gran part de la famÃlia aixà que vaig aprofitar per fer dos pastissos diferents: aquest que public avui i un blondie que podreu veure en breu. (more…)
Llegeix-ne més
Què fas un diumenge que no has previst dinar a casa? aquesta és la pregunta que em vaig fer l’altre dia. HavÃem d’anar a caminar per la muntanya però els plans es varen tòrcer… unes piteres de pollastre que hi havia al congelador, uns fulls de pasta brick, tan versà tils ells i una salseta per vestir el conjunt i encara dinà rem la mar de bé, molt millor del que ens pensà vem. Per si un cas vaig fer fotografies i com que ens agradà el resultat aquà us deix la recepta, que és fà cil i no té cap secret. (more…)
Llegeix-ne més
Els que em seguiu coneixeu la meva aversió per les llegums, tot i això, reconesc les seves fantà stiques propietats i trob saludable consumir-ne de tant en tant. Per aquest motiu em va semblar adequat incloure’n en aquesta recepta. Havia provat de fer hamburgueses vegetals diverses vegades i la que veis aquà és la que més m’ha convençut. Unes hamburgueses fetes al forn i ben completes en quant a components. Amb els ingredients descrits en sortiren unes 9 ben grossetes. Vaig emprar curri de bombai, una varietat suau, no gaire picant que em venia bé per donar-li un punt diferent sense tapar el sabor de la resta d’ingredients. (more…)
Darrerament he fet tantes vegades aquestes popietes que feia beneit que no les publicà s al blog. Són molt senzilles i solen agradar bastant. Com que són racions individuals em semblen ideals quan tens convidats. Les podeu cuinar d’un dia per l’altre i són raonablement econòmiques, aixà que, amb tants avantatges aquà les teniu, no podem demanar massa més.
No vos retgireu per la forma, es fan en un no res i amb les fotos del pas a pas segur que ho veis clar. Vos aconsell que empreu talls de xulla curada en lloc de bacó per ser més suau de gust. A la meva carnisseria de referència en tenen una de molt bona qualitat i la trob molt recomanable. A mi el bacó no em fascina i el solc evitar. Podeu fer les popietes de pollastre o d’indiot substituint la carn picada mesclada per la de l’au que trieu. (more…)
Llegeix-ne més
M’agrada la massa sablé per la seva versatilitat i bon resultat. A més, el seu sabor i la textura solen ser del gust de tothom. Fa poc vaig fer aquestes tartaletes per a les postres del Siset, unes tartaletes de peres cuites en vi dolç i que després s’enriqueixen amb la reducció del vi…mmm, una delÃcia. Jo vaig emprar un oporto però podeu fer servir un pedro ximénez o un marsala. Amb els ingredients indicats podreu fer una tarta de 22cm de dià metre i dues tartaletes de 12 cm cada una. Si només feis tartaletes en sortiran entre 6 i 8. (more…)
Llegeix-ne més
Em deman si a hores d’ara queda alguna persona que entri en aquest blog. Estic avergonyida d’obrir-lo i veure l’entrada de la paella de llamà ntol. La pobra semblava que no havia de ser substituïda mai. La qüestió és que d’ençà que faig feina em costa molt tenir el blog actualitzat. No havia cuinat tant mai en la meva vida però no puc dedicar-me a fer fotografies i són elles les que comanden. Creia que podria aprofitar els caps de setmana per dedicar-lo a taulaposada però després d’estar tota la setmana dins la cuina vull aprofitar per fer les coses que més m’agraden: estar amb la famÃlia, els amics o anar a caminar per la muntanya. Darrerament he pogut cuinar i fotografiar un parell de receptes i m’ha anat bé per tenir una reserva d’unes 4 entrades. Aixà és que no us alliberareu de mi tan fà cilment! (more…)
Llegeix-ne més
Aquesta recepta de paella de llamà ntol (i alguna coseta més) no és meva sinó d’en Rafel, la meva parella, que la va aprendre d’un amic i aquest de la seva mare. Estic segura que si en cuinà vem una per hom no n’hi hauria cap d’igual i és que hi ha tantes paelles com gent que les fa i tantes creences i mites com receptes.
Jo em declarava poc amant de l’arròs però a poc a poc em va agradant més. Supòs que li dec haver agafat el gustet i hi trob la seva recompensa. Havia de fer un plat amb varietat bomba i com que és el més adient per a les paelles, aquà la teniu. (more…)
Llegeix-ne més 
La carxofa posseeix moltes propietat nutritives i curatives i és una de les verdures més beneficioses i completes: neteja la vesÃcula, és bona contra l’estrenyiment, està especialment indicada en els trastorns hepà tics i biliars i, entre altres coses, és molt baixa en greix. En aquest blog la trobareu en diverses receptes perquè és la meva hortalissa preferida. L’enyor moltÃssim durant l’estiu i a principis d’octubre ja començ a comprar-ne de nou, tot i que sé que és de fora i no ha començat la temporada. El desig  és més fort que jo. En aquesta recepta la vos present com una terrina suau, molt adequada per a uns entrants. La podeu fer en format individual o en un motllo més gran tal i com veis aquÃ. (more…)
Llegeix-ne més
El garrover, juntament amb la figuera i l’ametller, conforma la trÃada que ha caracteritzat el paisatge del camp mediterrani des de fa segles. El seu fruit, la garrova, s’emprava com a endolcidor a l’època de l’Antic Egipte. Actualment encara el consumeixen igual que a SÃria. A les Balears ha format part de la nostra dieta en èpoques de fam. Durant la postguerra, per exemple, s’emprava com a succedani de la xocolata. Actualment es sol capolar i serveix com a aliment per al bestiar. La garrova és rica en fibres, en propietats antioxidants i molt més baixa en greixos que el cacau, del qual n’és un bon substitut. (more…)
Llegeix-ne més
